dia a dia..

CAP DE SETMANA A LA CERDANYA FRANCESA. Aquest passat cap de setmana, representant a l'entitat a la qual pertanyo, Calella Marxa, he organitzat una sortida d'alta muntanya. La última va ser al Congost de Montrebei, i atès l'éxit que va tenir aquella sortida, vaig acceptar la proposta de X.C. d'organitzar un cap de setmana a la Cerdanya Francesa, amb ascensió al Carlit ( on va tenir protagonisme el company X.C), i en la qual s'hi varen apuntar 30 socis de Calella Marxa, tots ells membres de la secció de muntanya. La sortida la vàrem programar per divendres a les 16 de la tarda, ja que la feina d'alguns dels companys no va fer possible programar la sortida pel matí. Cinc cotxes foren els que es dirigiren cap a la Cerdanya.. el Carlit ens esperava...... Amb parada tècnica a l'àrea de servei del Tunel del Cadí, on ens vàrem reagrupar, l'arribada al refugi va ser a quarts de nou del vespre, hora en la que ja ens esperaven per sopar. El refugi ( refu...

PRIMER DIA Després de la  tensió viscuda setmanes prèvies, arriba el gran dia. Dimarts, 31 de maig, un grup de 15 Calella-marxaires es retroba a les 6 del matí al Parkinsol per a fer un llarg camí fins a Pont de Montanyana. Encenem motors dels tres vehicles que ens portaran als peus del congost, acordant que farem aturada a la Panadella. A les 10:30 hores arribem al aparcament de la Masieta, porta d’entrada al Congost de Mont-rebei ; amb gran sorpresa ens trobem que és amb obres i conseqüentment  ens alliberem de pagar la taxa d’aparcament. Quedem meravellats amb les impressionants vistes, i tot just comencem a caminar.... ens esperen dos dies magnífics... Tan sols començar, a pocs metres, el camí ens permet agafar la opció d’anar per les Tarteres o bé per l’embassament; triem la segona opció.. no obstant, ambdós camins ens durien al mateix destí. Seguint les marques blanques i vermelles, creuarem el pont penjant del barranc de Sant Jaume i en 5’ minuts arribarem a les p...

Ja fa uns quans dies que ens tenim abandonats, aquest blog i jo..... "mea culpa".... atès que sempre hi ha un quelcom, un motiu per escriure. M'he proposat, en data d'avui, tornar a reiniciar els meus escrits bloggers, i fer d'aquest un mitjà més per ajudar-vos a passar una estoneta tot llegint. Des d'ara, estarem en contacte, seguidors bloggers!

Són les 20.45, multitud de gent al Camp de Mar.... cares conegudes i sorpresos de veure’n d’algunes que no sabíem pas que participarien....  Emprenem  la Marxa..... En Pere Sánchez s’afanya, vol arribar a l’Era d’en Mora abans es faci fosc....... En Ricard i jo anem al darrera...... i seguidament en Xavi Comas i la Nora..... D’altres, que sabem que també l’han feta ( en Santi Camps & friends ) no els hem vist en tot el recorregut.... Ens trobem els cinc (Pere, Xavi, Nora, Ricard i jo) just abans de començar la pujada cap a l’Era d’en Mora... allà ja ens separem..... En Xavi, cal dir que estava força cansadot atès que prèviament havia fet una cercavila gegantera de dues hores per Canet de Mar, com a portador, ens fa un espring just a la pujada abans de l’avituallament que es troba a la serra de les Guilles, des d’aquell moment , Xavi desapareix.. no el tornem a trobar fins al arribar al Camp de Mar i per això que estava ben cansat, ens diem en Ricard i jo!. Avituallament es...

Informació prèvia Sabíeu que el municipi de Vidreres, al segle X rebia el nom de Vitraris o Vitriaris? Significava “treballar el vidre, forn de vidre”.     Sabíeu que el primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres és datat del 14 d’octubre de l’any 1001 i que en aquella època formava part de Maçanet?     Què en sabem  de l’actual municipi de Vidreres? Doncs que el seu terme municipal té una extensió de 48 km2 i està situat a la par test de la Comarca de la Selva, fronterer amb Caldes de Malavella, al nord, Tossa de Mar a l’est , Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest. Pel que fa al nombre d’habitants, segons dades de l’Idescat, l’any 2011 hi havia una població de 7.661, que si la comparem amb els 18694 de Calella ens podrem fer una idea Orígens de la Marxa     La Travessa que hem fet avui commemorava la trentena edició i per aquest motiu s’han fet dos recorreguts, el de 25,3 km q...

Hora: 7 hores Lloc: Parkinsol Cotxes: un munt Destinació: Arenys de Mar Arribem a les 7:20 hores….. sortida des del Parc de Lourdes (on també és prevista l’arribada). Un cop inscrits, comencem la Marxa de 12 km de distancia,  dels quals un 70 % transcorren per zones naturals dels termes municipals d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt. Informar-vos que el desnivell acumulat és de 300 metres La travessa és organitzada per la Penya Apa Anem-hi amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Als cinc minuts de començar a caminar ja se’ns separen en Martí Barrera i en Santi Camps (Glups! No us he comentat que érem 15 calellamarxaires els inscrits, i que avui s’estrenava un d’ells : en Ricard)….. darrera d’ells anem la resta. Pugem riera d’Arenys de Mar cap a Arenys de Munt, travessant la C-32 per sota fins arribar a Can Jalpí….. ens endinsem dins la muntanya direcció al Castell de Can Jalpi. Al km. 4,5 ens trobem amb el primer avituallam...

Dissabte, són les dues i mitja de la matinada quan tres ( Xavi Comas, Martí Campeny i jo mateixa)  dels cinc membres de l’expedició Travessa del Montseny, ens trobem per carregar motxilles i anar “a la búsqueda” dels dos restants: en Joan Pou, a Pineda i en Andy Molina, a Tordera. Arribem al voltant de les 4 de la matinada a Gualba, des d’on, un cop comprovat que realment hem fet l’inscripció per fer el trajecte fins a Aiguafreda amb autocar, pugem al primer d’aquests Arribem a Aiguafreda a quarts de cinc, full de ruta en ma i a un quart més o menys, comencem la marxa, això sí, sota la pluja Pugem direcció Tagamanent, seguint els senyals del GR-5 (terreny abrupte i rocós, vigilant les relliscades), a dalt del Tagamanent ens trobem amb el primer control (arribem mitja hora abans de la prevista, això va bé). A la baixada del Tagamanent ens trobem amb el primer avituallament: aigua i barretes energètiques,de xocolata o d’avellana, però sols una per persona (ho trobem adient) ...

Bones, amics.... Avui us descriuré amb pèls i senyals, com fer unes galetones estil propi.. jejeje..... Per ser la primera vegada que les faig no em puc queixar... varen quedar d'allò més exquisides i saboroses... Bé, doncs començarem.... 1.- Pel que fa als ingredients: Sucre Moré (100 gr) Sucre Blanc (100 gr) Farina Blanca (300 gr) Anís (opcional) (1 xarrup) Mantega (100 gr) Llevadura (1 cullereta) Xocolata amb llet / coco / melmelada / nous Ous (1 ) 2.- Com utilitzar els ingredients? Hem d'intentar estovar la mantega, sia deixant-la fóra de la nevera el dia abans, o sia calentant-la uns segons al microones... un cop la tinguem estovadeta hem de barrejar-ne els dos tipus de sucre. Remenem . Un cop remenat, afegirem l'ou batut prèviament, la farina i el llevat i... opcionalment, un xarrupet d'anís que el podem substituir per qualsevol altre beguda espirituosa... Un cop tot barrejadet hi afegim la xocolata tallada a trossets petits, o bé el coco ratllat,...

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

Fa uns dies vaig anar a jugar a bitlles amb els meus amics....... feia temps que en parlàvem i mai trobàvem el moment.......i tot d'una ens vàrem decidir... va ser.. com us ho descriuria? un impuls.... exacte, aquesta és la paraula adient. Tot i haver-me llegit els 10 consells bàsics per jugar al Bowling:  http://donesteban.net/hpde/bowling2.htm  no vaig  obtindre gaires bons resultats... més aviat vaig quedar la última dels jugadors... però oi que diuen que l'important és participar? Potser la resposta als meus resultats tant nefastos la trobo a la primera regla d'aquestes, les quals us les he adjuntat: "buen estado físico y emocional", ara ho entenc tot!..... ara puc comprendre els meus resultats, ja tinc excuses: el meu estat era massa eufòric, o ,,,,,,potser em trobava un xic refredada.... o.... potser ambdues situacions, sigui  com sigui, les conseqüències van ser les que us he comentat: vaig perdre de ple Guanyadors? varen ser els dos homenets que ens va...

Se’m fa estrany, ben estrany...... vuit anys amb els mateixos companys, compartint penes, alegries, rialles, plors...... tot d’una desapareix i passes a compartir un altre tram de ta vida amb uns de nous, ni més bons ni més dolents, simplement “nous”. No us ha passat en algun moment que us trobeu apagats? N’estic segura que sí.... Podria dir que ara comença un camí diferent, un camí que dia a dia s’anirà allargant fins ,espero, trobar una drecera que em dugui a un espai diferent.. És de tots coneguda la cita que diu: “cada dia és una vida” i com a tal, viuré així els dies... i suposo que amb el temps m’acabaré acomodant a la nova situació. No obstant, en aquest precisos moments, us enyoro, enyoro als meus companys que dia rera dia han estat al meu costat, han viscut les meves experiències, i han estat una part del meu jo...... Fins aviat!

Bones, amics Fa temps, mooooolt de temps que us tinc abandonats....ja sé que tinc orfes aquestes pàgines del blog.... però què us haig d'explicar! tots passem per moments i moments.......  Són tantes les coses que us podria explicar d'ençà l'últim escrit que vaig publicar....... He pensat que reiniciaré les meves.... com us ho diria? aventures? anècdotes? receptes? vivències? a partir del dia d'avui..... Us informo que fa un parell de setmanetes que formo part, com a membre actiu, d'una nova entitat: l'Associació de Marxaires de Calella.... segurament a molts de vosaltres ja no us deu sorprendre, coneixent com soc , oi? doncs bé, molts dels escrits que publicaré al blog seran d'excursions, sortides que faré, que faig,  amb aquesta colla de marxaires, bons companys, bons amics, bona gent, vaja! una gran colla que m'ha obert les seves portes de bat a bat. I.... comença que començaràs, aquest matí n'hem tingut una, una caminada agradable de d...

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...

Odio l'estiu, motius no me'n falten:  1.- Munió de persones vagis on vagis.... majoritàriament turistes 2.- Desplaçaments amb tren mortals... impossibilitat de trobar seient lliure, ocupat principalment per estiuejants 3.- Cremades arreu del cos, conseqüència d'una dormideta, maleïda dormideta !,  a la platja 4.- Meduses dins del mar, conseqüenment, risc de picada 5.- Nits interminables,banyades per la xafogor, els mosquits i els sorolls, entre d'altres..... ....... I vosaltres, que n'opineu? Jo opto per la primavera......

Bon i agradable concert el passat dijous 11 d'agost, a l'Auditori del Castell de Peralada, dins el marc del Festival Castell de Peralada que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Concert ofert per l'orquestra de jazz "La Locomotora Negra", commemoratiu, també,  del seu 40è aniversari. (Dues celebracions d'aniversari que van donar peu a iniciar el concert amb un memorable Happy Birthday, a toc de trompeta, trombó i saxo) La formació és una de les més antigues del món del swing del país, atès que fou creada al 1971, amb un simple quintet, essent a l'actualitat una formació de 17 músics. El concert ofert aquest dijous va comptar amb alguns col.laboradors que han acompanyat aquests anys a la formació... seria impossible citar-vos el nom d'aquests, atès que la meua memòria comença a fer aigües, però us  puc fer referència d'alguns, com per exemple, del trompetista Josep M. Farras (component de la Vella Dixieland), Oriol Romaní, Biel Balle...

Feia una tarda idònia per a fer quatre passes... però no gaire lluny atès que la calor amenaçava..... així que ens vàrem proposar anar fins a Monjuïc i des d'allí continuar fins a Campdorà; una excursioneta de 12 km, amb punt de partida i arribada,  l'aparcament de la Devesa. Era un dels pocs llocs de Girona que encara no havia trepitjat. Del barri de Montjuic cal destacar el castell de Montjuic, una  fortificaciò baluardada que data de mtjans del segle XVII. Fou construit per ordre de Felip V per asegurar la seguretat dels accesos al Pla de Girona, des del nord, juntament amb quatre torres de defensa. El castell és accessible a peu i de fàcil caminar.... Continuarem la marxa fins a Campdorà, a 26 minuts de distància del castell de Monjuïc; municipi situat entre el riu Ter i el puedemont de les Gavarres, compost per tres nuclis de població: la muntanya de Campdorà, el Pla de Campdorà i el Pont Major de Girona; fins l'any 1975 fou un agregat del municipi de Celrà, ara...

Data? Dissabte, 23 de juliol.  Hora? 16.45.  LLoc de trobada? Local dels Geganters i Grallers de Calella. Motiu? XXVII Trobada de Gegants a Sant Pol de Mar. Festa Major de Sant Jaume (23, 24, 25 i 26 de juliol) (Sant Pol, municipi del Alt Maresme, agermanat amb Andorra la Vella. Els seus orígens ens situen al s. X.  Posteriorment, als segles XIX i XX, fou escollit com a municipi d'estiueig de les classes més benestants de Barcelona, residències dels quals encara perduren. És d'obligada visita l'Esglèsia de St. Jaume, d'estil gòtic, i l'Ermita de St. Pau, d'estil romànic, des d'on es poden veure unes meravelloses vistes.) Fet aquest petit incís sobre el municipi en el que els Geganters de Calella ens vàrem acostar per formar part de la XXVII Trobada, cal destacar que la Cercavila, un xic lenta pels que anàvem primers ( els geganters i grallers de Calella), i bastant ràpida, segons em varen comentar, pels que anàven al darrera (la colla amfitriona), va trans...

Altre cop....... com pot ser?????? Dijous teniem previst fer una sortideta amb caiac per les petites cales que hi ha entre Blanes i Lloret. Sortint del port de Blanes, la nostra proposta de ruta era anar a Punta de Sta. Anna, Cala sa Forcanera, cala St. Francesc, cala Sa Agulla... i anar resseguint fins que els nostres braços, novells en aquesta disciplina del piragüisme, ens responguessin. Era una nova experiència, que n'estava ansiosa per provar. Malauradament, el temps no ens va acompanyar i vàrem haver de suspendre-la.......  Dissabte varem reintentar de nou. Després de mil intents per aconseguir trobar un lloc en el qual deixar el cotxe sense veure'ns obligats a pagar per aquest, el nostre estat d'ànim va decaure ràpidament un cop arribats al port i veure l'estat de la mar.......atès que per inclemències meteorològiques, marejol / mar de fons, tampoc la varem poder fer.....  Serem nosaltres, ens preguntàvem el meu amic i jo, els que duem, el que vulgarment es d...

Ahir vaig fer cap. Vaig enfilar camí cap a la paradeta de metro, això sí, assistida en tot moment per la mare, amb destí : “gran ciutat”, el que és el mateix que dir, Barcelona (ciutat de la qual, conscient i voluntàriament, em vaig exiliar) . Objectiu : trobar un vestit d’x talla, en x condicions, per a x persona. Ho varem aconseguir? La tarda començava accidentada: retard al metro, afluència massiva de gent.... però, malgrat tot, arribàvem al destí en dignes condicions. Tot i la crisi, que és a boca de tothom, els centres comercials eren atapeïts de gent, cues als emprovadors, cues a caixes ..... però el que ens interessa..... varem aconseguir l’objectiu? Sí, senyors... el designi l’aconseguirem després de dues horetes de rondar-la pel centre, del que no us vull fer públic el nom. Ja abaltides arribàvem a casa a hores no gaire intempestives, però felices d’haver aconseguit el nostre objecte: el premiat vestit x de talla x. Ara tan sols ens espera estrenar-lo, jejeje....