Ir al contenido principal

XXXIV Marxa Popular Arenys de Mar ( 27 de maig de 2012)



Hora: 7 hores
Lloc: Parkinsol
Cotxes: un munt
Destinació: Arenys de Mar

Arribem a les 7:20 hores….. sortida des del Parc de Lourdes (on també és prevista l’arribada). Un cop inscrits, comencem la Marxa de 12 km de distancia,  dels quals un 70 % transcorren per zones naturals dels termes municipals d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt. Informar-vos que el desnivell acumulat és de 300 metres
La travessa és organitzada per la Penya Apa Anem-hi amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
Als cinc minuts de començar a caminar ja se’ns separen en Martí Barrera i en Santi Camps (Glups! No us he comentat que érem 15 calellamarxaires els inscrits, i que avui s’estrenava un d’ells : en Ricard)….. darrera d’ells anem la resta.
Pugem riera d’Arenys de Mar cap a Arenys de Munt, travessant la C-32 per sota fins arribar a Can Jalpí….. ens endinsem dins la muntanya direcció al Castell de Can Jalpi. Al km. 4,5 ens trobem amb el primer avituallament dels tres que hi ha en el recorregut (taronges, llimones i aigua, res d’especial…. Això sí… les taronges tallades a bocinets tant petitets que per trobar-ne  el gust t’havies de menjar sis mínim), passat l’avituallament ens dirigim Direcció cap a l’ ermita i al km. 8,5 ens tornem a trobar amb el segon avituallament, també el mateix: taronges, llimones i aigua (perdoneu sigui tant repetitiva); creuem l’autopista del Maresme fins arribar a l’urbanització  La Victoria, d’Arenys de Mar;  tornem a creuar l’autopista, ara de pujada, i ens trobem amb un tercer i últim avituallament abans d’arribar (ja us podeu imaginar el que hi havia, oi?.. us daré una pista: comença per t….., per ll….. i per a…)… al cap d’un parell de kilòmetres ja arribem de nou al Parc de Lourdes.
Primers en arribar en Martí i en Santi i en Xavi Comas. Al cap dels deu minuts ja hem anat arribant la resta, progressivament 
Al arribar ens esperava l’esmorzar, ara sí que variaré: un entrepà de boti o de formatge, patates, porronet de vi, galetones… vaja que no faltava de res… com a record, una samarreta Técnica de color groc i un diploma amb el temps en el que s’ha fet el recorregut. També hi havia un sorteig amb el número del dorsal, sorteig en el que ningú dels calellamarxaires ha resultat afavorit.. ens esperarem a l’any vinent! L
La Dolors Surós, com és habitual en ella, l’ha feta corrent…
Doncs això ha estat tot per avui, companys…
Eps! Ens hem perdut el cafetó.. atès que molts de nosaltres, jo m’hi compto, volíem anar a veure als Half Challenger…
Fins la propera, amics!



Comentarios

Entradas populares de este blog

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

AVUI TOCAVA....PER FI....!!!

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...