dia a dia..

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà

Odio l'estiu, motius no me'n falten:  1.- Munió de persones vagis on vagis.... majoritàriament turistes 2.- Desplaçaments amb tren mortals... impossibilitat de trobar seient lliure, ocupat principalment per estiuejants 3.- Cremades arreu del cos, conseqüència d'una dormideta, maleïda dormideta !,  a la platja 4.- Meduses dins del mar, conseqüenment, risc de picada 5.- Nits interminables,banyades per la xafogor, els mosquits i els sorolls, entre d'altres..... ....... I vosaltres, que n'opineu? Jo opto per la primavera......

Bon i agradable concert el passat dijous 11 d'agost, a l'Auditori del Castell de Peralada, dins el marc del Festival Castell de Peralada que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Concert ofert per l'orquestra de jazz "La Locomotora Negra", commemoratiu, també,  del seu 40è aniversari. (Dues celebracions d'aniversari que van donar peu a iniciar el concert amb un memorable Happy Birthday, a toc de trompeta, trombó i saxo) La formació és una de les més antigues del món del swing del país, atès que fou creada al 1971, amb un simple quintet, essent a l'actualitat una formació de 17 músics. El concert ofert aquest dijous va comptar amb alguns col.laboradors que han acompanyat aquests anys a la formació... seria impossible citar-vos el nom d'aquests, atès que la meua memòria comença a fer aigües, però us  puc fer referència d'alguns, com per exemple, del trompetista Josep M. Farras (component de la Vella Dixieland), Oriol Romaní, Biel Balle

Feia una tarda idònia per a fer quatre passes... però no gaire lluny atès que la calor amenaçava..... així que ens vàrem proposar anar fins a Monjuïc i des d'allí continuar fins a Campdorà; una excursioneta de 12 km, amb punt de partida i arribada,  l'aparcament de la Devesa. Era un dels pocs llocs de Girona que encara no havia trepitjat. Del barri de Montjuic cal destacar el castell de Montjuic, una  fortificaciò baluardada que data de mtjans del segle XVII. Fou construit per ordre de Felip V per asegurar la seguretat dels accesos al Pla de Girona, des del nord, juntament amb quatre torres de defensa. El castell és accessible a peu i de fàcil caminar.... Continuarem la marxa fins a Campdorà, a 26 minuts de distància del castell de Monjuïc; municipi situat entre el riu Ter i el puedemont de les Gavarres, compost per tres nuclis de població: la muntanya de Campdorà, el Pla de Campdorà i el Pont Major de Girona; fins l'any 1975 fou un agregat del municipi de Celrà, ara