Se’m fa estrany, ben estrany...... vuit anys amb els mateixos companys, compartint penes, alegries, rialles, plors...... tot d’una desapareix i passes a compartir un altre tram de ta vida amb uns de nous, ni més bons ni més dolents, simplement “nous”. No us ha passat en algun moment que us trobeu apagats? N’estic segura que sí.... Podria dir que ara comença un camí diferent, un camí que dia a dia s’anirà allargant fins ,espero, trobar una drecera que em dugui a un espai diferent.. És de tots coneguda la cita que diu: “cada dia és una vida” i com a tal, viuré així els dies... i suposo que amb el temps m’acabaré acomodant a la nova situació. No obstant, en aquest precisos moments, us enyoro, enyoro als meus companys que dia rera dia han estat al meu costat, han viscut les meves experiències, i han estat una part del meu jo...... Fins aviat!