XXXIV Marxa Popular Arenys de Mar ( 27 de maig de 2012)

Hora: 7 hores

Lloc: Parkinsol

Cotxes: un munt

Destinació: Arenys de Mar

Arribem a les 7:20 hores….. sortida des del Parc de Lourdes (on també és prevista l’arribada). Un cop inscrits, comencem la Marxa de 12 km de distancia,  dels quals un 70 % transcorren per zones naturals dels termes municipals d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt. Informar-vos que el desnivell acumulat és de 300 metres

La travessa és organitzada per la Penya Apa Anem-hi amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

Als cinc minuts de començar a caminar ja se’ns separen en Martí Barrera i en Santi Camps (Glups! No us he comentat que érem 15 calellamarxaires els inscrits, i que avui s’estrenava un d’ells : en Ricard)….. darrera d’ells anem la resta.

Pugem riera d’Arenys de Mar cap a Arenys de Munt, travessant la C-32 per sota fins arribar a Can Jalpí….. ens endinsem dins la muntanya direcció al Castell de Can Jalpi. Al km. 4,5 ens trobem amb el primer avituallament dels tres que hi ha en el recorregut (taronges, llimones i aigua, res d’especial…. Això sí… les taronges tallades a bocinets tant petitets que per trobar-ne  el gust t’havies de menjar sis mínim), passat l’avituallament ens dirigim Direcció cap a l’ ermita i al km. 8,5 ens tornem a trobar amb el segon avituallament, també el mateix: taronges, llimones i aigua (perdoneu sigui tant repetitiva); creuem l’autopista del Maresme fins arribar a l’urbanització  La Victoria, d’Arenys de Mar;  tornem a creuar l’autopista, ara de pujada, i ens trobem amb un tercer i últim avituallament abans d’arribar (ja us podeu imaginar el que hi havia, oi?.. us daré una pista: comença per t….., per ll….. i per a…)… al cap d’un parell de kilòmetres ja arribem de nou al Parc de Lourdes.

Primers en arribar en Martí i en Santi i en Xavi Comas. Al cap dels deu minuts ja hem anat arribant la resta, progressivament 

Al arribar ens esperava l’esmorzar, ara sí que variaré: un entrepà de boti o de formatge, patates, porronet de vi, galetones… vaja que no faltava de res… com a record, una samarreta Técnica de color groc i un diploma amb el temps en el que s’ha fet el recorregut. També hi havia un sorteig amb el número del dorsal, sorteig en el que ningú dels calellamarxaires ha resultat afavorit.. ens esperarem a l’any vinent! L

La Dolors Surós, com és habitual en ella, l’ha feta corrent…

Doncs això ha estat tot per avui, companys…

Eps! Ens hem perdut el cafetó.. atès que molts de nosaltres, jo m’hi compto, volíem anar a veure als Half Challenger…

Fins la propera, amics!

Travessa del Montseny

Dissabte, són les dues i mitja de la matinada quan tres ( Xavi Comas, Martí Campeny i jo mateixa)  dels cinc membres de l’expedició Travessa del Montseny, ens trobem per carregar motxilles i anar “a la búsqueda” dels dos restants: en Joan Pou, a Pineda i en Andy Molina, a Tordera.

Arribem al voltant de les 4 de la matinada a Gualba, des d’on, un cop comprovat que realment hem fet l’inscripció per fer el trajecte fins a Aiguafreda amb autocar, pugem al primer d’aquests

Arribem a Aiguafreda a quarts de cinc, full de ruta en ma i a un quart més o menys, comencem la marxa, això sí, sota la pluja

Pugem direcció Tagamanent, seguint els senyals del GR-5 (terreny abrupte i rocós, vigilant les relliscades), a dalt del Tagamanent ens trobem amb el primer control (arribem mitja hora abans de la prevista, això va bé). A la baixada del Tagamanent ens trobem amb el primer avituallament: aigua i barretes energètiques,de xocolata o d’avellana, però sols una per persona (ho trobem adient)

Continuem la travessa direcció El Cafè, seguint les marques del GR-5, un nou control. Seguim la mateixa pista forestal fins a Collfornic. Allà ens trobem amb el segon avituallament, juntament amb el tercer control; aquest avituallament ja és més complet: llet, café, cacaolat, sucs, iogurts, galetes, donuts, xocolata... de tot, i fins i tot en podíem repetir... nosaltres ens hem decantat pels donuts....... potser per tenir “un dia redondo”?

Amb els donuts a la panxa pugem cap als Matagalls, ara no plou, bon moment per pujar al cim. Camí amb pedres que em recorda al Camí del Tres Quarts de la marxa Calella-Montserrat... se’m fa feixuc... però anem avançant.. cal fer la Travessa.. és el repte que ens hem proposat. Al cim ens trobem amb un tercer control.

Superat! hem arribat als Matagalls, unes fotografies amb boira de recordatori i emprenem la marxa cap a Sant Marçal, seguim el camí senyalat amb adhesius de la Diputació de Barcelona de color grana als pals verds fins al creuament de la carretera BV-5114. A Sant Marçal ens trobem amb el quart control i un avituallament: aigua, brou, llimonada, formatges, sandwitxos.... nosaltres hem triat de tot una mica ja que la gana amenaçava (eren hores de dinar).... arribats a la zona del avituallament comença a caure calamarsa. Opcions: o avancem o avancem o avancem... no triem cap altra opció.. ho tenim ben clar: hem vingut a fer la Travessa i res ens ho impedirà....

Deixem enrere molts dels participants, que es queden a la zona del avituallament i nosaltres, com a bons valents que som, continuem direcció al cim de Les Agudes.

Seguim la senyalització de GR-5.2, que, des del coll de Sant Marçal s’endinsa cap a el Puig, i per les tarteres arriba al coll de les Agudes... no té pèrdua el camí... en recorda al camí del 14 revolts que vàrem fer dimarts per pujar al cim del Rocacorba, això sí, el desnivell no és el mateix.... ara parlem d’un cim de 1.703 metres de desnivell. Pugem poc a poc, ja que les forces es comencen a davallar...... és un desnivell pronunciat amb una distància de pocs quilòmetres.... però anem fent... xino xano, xano xino... la calamarsa no ens abandona, i ens acompanyen també els trons i algun llamp... ens plantegem de pujar al cim o no si continuen els llamps.. per sort, podem pujar i arribar fins al cim, on ens trobem amb el sisè control. Són les dues del migdia, portem ja una hora de marge al nostre favor.

Continuem cap al Turó de l’Home., la calamarsa continua.. estem totalment remullats, excepte en Joan i en Martí que duen els seus “pantalons màgics”..... dalt del Turó de l’Home ens trobem amb un nou control.... i un avituallament, en aquest les mans d’alguns de nosaltres, com per exemple les meves i les d’en Xavi, ja no responen: demanem ajuda per treure el full de ruta així com per poder pelar els plàtans (no penseu malament.... plàtan = fruita)..... ens diuen que al proper avituallament hi ha coca, així que no ens ho repensem dues vegades... cal arribar al següent...... la coca ens motiva per continuar avançant, malgrat les inclemències meteorològiques....

Continuem, seguint el camí que porta cap a Can Lleonart, camí senyalat amb adhesius de la Diputació de Barcelona de color marró fins a la fons de Passavets. El control es troba al pàrking, abans d’arribar al restaurant Avet Blau. El tros fins arribar a Santa Fé és inhumà: sort dels paraigües dels companys.... diria que en aquest tram vàrem fer esquí nòrdic i no pas travessa.... la calamarsa no afluixava, més aviat al contrari, anava a més.....

Arribats a Santa Fe,  nou control i nou avituallament, amb coca, begudes, pastissets, ganyips, melmelada.....

En aquest control hem de fer ús dels serveis de la Creu Roja, atès que el nostre company, en Xavi Comas, ha volgut fer un xut a porteria amb un roc, i es clar.. s’ha ressentit.... De pas aprofitem per demanar uns guants de làtex, per intentar solucionar el problema de congelació que sofrim l’Andy i jo a les mans.

Fets els primers auxilis, emprenem la marxa... ja ens queda poc.. ens diuen que sols manquen 10 km, això ens dóna forces...

El nostre company Xavi, ben valent, continua amb nosaltres... comença un xic coix, però gràcies a en Joan, després de prendre’s l’antiinflamatori que l’ha proporcionat, recupera el seu estat físic al 90 %

Anecdòtic els nostres guants: Andy, Xavi i jo amb guants de làtex blaus.....

Ens queda poc.... passem vorejant el llac de Santa Fe, ara ja direcció Gualba.. pensant amb les botifarres que ens rebrien al arribar...... acompanyades d’unes bones llesques de pa amb tomata.

El camí se’ns fa llarg... seran les ganes d’arribar? Serà el fred que estem passant tots mullats? Serà que no para de ploure? Serà que tenim gana? Serà que ens volem canviar de roba? Tots tenim, això sí, un únic pensament al cap: un bany d’aigua calenta, amb o sense aneguets.. això ja és decisió personal... (jo trio amb aneguets)jejeje.....

Camí horrible atès que es troba tot mullat i relliscós..... triguem més del que estava previst per a fer aquest tram...

Pensem que ens han enredat, ja que els números no surten: “no hi ha deu kilòmetres”, ens diem tots nosaltres.....

Continuem camí de baixada cap a Gualba, seguint la senyalització pròpia de la Travessa del Montseny.....

Veiem Gualba...

Ei, amics, ja arribem!!!

A les sis arribem al poble,... ens rebem amb un clàxon i uns crits de Felicitats i d’enhorabona..... què bonic!

Ja no plou, surt el sol... com va pronosticar en Martí

Una bona botifarra asseguts a la pl. De l’Església ens fa reviure.

Eps! Ens obsequien amb un pal d’anar a caminar i una samarreta tècnica.

Gràcies, Andy, per regalar-me el teu bastó.

Botifarra, xocolata, barretes energètiques, magdalenes, sucs..... no ens manca de res

Quedem en sopar plegats un dia d’aquests per commemorar l’haver arribat i assolit el repte.... es parla d’anar a St. Pol, a fer unes tapetes.... ja en tinc ganes!

I es parla ja de cara a l’any vinent... el que haurem de dur i el que no haurem de dur!

Gràcies companys per la vostra companyia i per aquesta estona tan agradable que he passat amb vosaltres.... no l’oblidaré!!!!

Recepta de cuina: Galetones estil propi

Bones, amics....
Avui us descriuré amb pèls i senyals, com fer unes galetones estil propi.. jejeje.....
Per ser la primera vegada que les faig no em puc queixar... varen quedar d'allò més exquisides i saboroses...
Bé, doncs començarem....

1.- Pel que fa als ingredients:
Sucre Moré (100 gr)
Sucre Blanc (100 gr)
Farina Blanca (300 gr)
Anís (opcional) (1 xarrup)
Mantega (100 gr)
Llevadura (1 cullereta)
Xocolata amb llet / coco / melmelada / nous
Ous (1 )

2.- Com utilitzar els ingredients?
Hem d'intentar estovar la mantega, sia deixant-la fóra de la nevera el dia abans, o sia calentant-la uns segons al microones... un cop la tinguem estovadeta hem de barrejar-ne els dos tipus de sucre. Remenem . Un cop remenat, afegirem l'ou batut prèviament, la farina i el llevat i... opcionalment, un xarrupet d'anís que el podem substituir per qualsevol altre beguda espirituosa...
Un cop tot barrejadet hi afegim la xocolata tallada a trossets petits, o bé el coco ratllat, o bé les nous, o bé els que a nosaltres se'ns passi per la imaginació (taronja ratlladeta....)...

3.- De cara al forn
Untarem una safata del forn amb mantega o bé la folrarem amb paper de forn (personalment jo em decanto més per aquesta segona opció). Farem boletes moooooolt petites de la massa, atès que un cop comecin a fer-se les galetes aquestes boletes augmentaran considerablement de tamany (és al.lucinant el canvi que experimenten).... Pel que fa a la temperatura del forn, aquest ha de ser temperatura suau, atès que sinó se'ns cremaran..... Vigilar ja que es couen en 10-15 minuts......
Deixar-les refredar, i desmotllar-les...

4.- Conservació
Us poden durar batants dies si les poseu en una carmanyola ben tancada, hermèticament, que no us entri l'aire.. jo m'estimo més conservar-les a la nevera, ja que duen ou i amb aquestes calors.. val més curar-se amb salut!

5.- Resultat:

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera.
Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York.
Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort.
Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e Isolda", "els mestres cantors de Nüremberg" i va resvisar l'orquestració de "Tannhäuser". Durant aquests dotze anys, el llenguatge de Wagner va evolucionar i es va tornar més fosc i complex i aquest canvi es nota en els leitmotivs de la segona part de Sígfrido.
Pel que fa als actors que varen representar els papers, comentar-vos que el de Sígfrido va ésser representat per Gary Lehman i el de Brunilda per Deborah Voigt. No puc fer cap opinió musicalment parlant sobre com varen actuar, atès que no és un món conegut per a mi´, però sí que us puc confirmar que vaig sortir, després de cinc hores i mitja, amb ganes de tornar de nou a veure algun altre representació ......

BITLLES

Fa uns dies vaig anar a jugar a bitlles amb els meus amics....... feia temps que en parlàvem i mai trobàvem el moment.......i tot d'una ens vàrem decidir... va ser.. com us ho descriuria? un impuls.... exacte, aquesta és la paraula adient.
Tot i haver-me llegit els 10 consells bàsics per jugar al Bowling: http://donesteban.net/hpde/bowling2.htm no vaig  obtindre gaires bons resultats... més aviat vaig quedar la última dels jugadors... però oi que diuen que l'important és participar? Potser la resposta als meus resultats tant nefastos la trobo a la primera regla d'aquestes, les quals us les he adjuntat: "buen estado físico y emocional", ara ho entenc tot!..... ara puc comprendre els meus resultats, ja tinc excuses: el meu estat era massa eufòric, o ,,,,,,potser em trobava un xic refredada.... o.... potser ambdues situacions, sigui  com sigui, les conseqüències van ser les que us he comentat: vaig perdre de ple
Guanyadors? varen ser els dos homenets que ens varen acompanyar... però també, tot s'hagi de dir, els vàrem donar peixet... no fos cas que el sexe fort patís una forta depressió... per això els vem deixar que es sentissin els herois per una nit... jejeje.....tot i que també s'ha de dir que un d'ells va aconseguir fer un strike (ple) tirant les deu bitlles d'una sola tirada....

Sinceritats!

Se’m fa estrany, ben estrany...... vuit anys amb els mateixos companys, compartint penes, alegries, rialles, plors...... tot d’una desapareix i passes a compartir un altre tram de ta vida amb uns de nous, ni més bons ni més dolents, simplement “nous”.

No us ha passat en algun moment que us trobeu apagats? N’estic segura que sí....

Podria dir que ara comença un camí diferent, un camí que dia a dia s’anirà allargant fins ,espero, trobar una drecera que em dugui a un espai diferent..

És de tots coneguda la cita que diu: “cada dia és una vida” i com a tal, viuré així els dies... i suposo que amb el temps m’acabaré acomodant a la nova situació. No obstant, en aquest precisos moments, us enyoro, enyoro als meus companys que dia rera dia han estat al meu costat, han viscut les meves experiències, i han estat una part del meu jo......

Fins aviat!

DISSABTE AL VOLTANT DE LA SERRA DE LES GUILLES....

Bones, amics
Fa temps, mooooolt de temps que us tinc abandonats....ja sé que tinc orfes aquestes pàgines del blog.... però què us haig d'explicar! tots passem per moments i moments....... 
Són tantes les coses que us podria explicar d'ençà l'últim escrit que vaig publicar.......
He pensat que reiniciaré les meves.... com us ho diria? aventures? anècdotes? receptes? vivències? a partir del dia d'avui.....
Us informo que fa un parell de setmanetes que formo part, com a membre actiu, d'una nova entitat: l'Associació de Marxaires de Calella.... segurament a molts de vosaltres ja no us deu sorprendre, coneixent com soc , oi? doncs bé, molts dels escrits que publicaré al blog seran d'excursions, sortides que faré, que faig,  amb aquesta colla de marxaires, bons companys, bons amics, bona gent, vaja! una gran colla que m'ha obert les seves portes de bat a bat.


I.... comença que començaràs, aquest matí n'hem tingut una, una caminada agradable de dues hores i mitja pels voltants de Calella, concretament al voltant de la Serra de les Guilles, un corredor biològic que dóna continuïtat a les masses forestals del Parc del Montnegre cap al mar, i de can Burinons... indrets, fins ara,  desconeguts per a mi i que gràcies a aquest grup els estic descobrint. La caminadeta ha acabat amb un bon esmorzar, com no! vora el mar.... i què n'és de bo un entrepà de truita, botifarra, beicon o del que sigui un cop has fet exercici..... proveu, us ho recomano....i ja m'explicareu!!!! Acabat l'esmorzar, cap a casa, i preparar-nos per la Marxa que ens espera demà : la Marxa de l'Arboç, coneguda com la marxa popular de la Bisbal de l'Empordà........ 


Ciao, companys!!!!!