Ir al contenido principal

Entradas

CAP DE SETMANA A LA CERDANYA FRANCESA. Aquest passat cap de setmana, representant a l'entitat a la qual pertanyo, Calella Marxa, he organitzat una sortida d'alta muntanya. La última va ser al Congost de Montrebei, i atès l'éxit que va tenir aquella sortida, vaig acceptar la proposta de X.C. d'organitzar un cap de setmana a la Cerdanya Francesa, amb ascensió al Carlit ( on va tenir protagonisme el company X.C), i en la qual s'hi varen apuntar 30 socis de Calella Marxa, tots ells membres de la secció de muntanya. La sortida la vàrem programar per divendres a les 16 de la tarda, ja que la feina d'alguns dels companys no va fer possible programar la sortida pel matí. Cinc cotxes foren els que es dirigiren cap a la Cerdanya.. el Carlit ens esperava...... Amb parada tècnica a l'àrea de servei del Tunel del Cadí, on ens vàrem reagrupar, l'arribada al refugi va ser a quarts de nou del vespre, hora en la que ja ens esperaven per sopar. El refugi ( refu
Entradas recientes

Sortida al Congost de Mont-Rebei

PRIMER DIA Després de la  tensió viscuda setmanes prèvies, arriba el gran dia. Dimarts, 31 de maig, un grup de 15 Calella-marxaires es retroba a les 6 del matí al Parkinsol per a fer un llarg camí fins a Pont de Montanyana. Encenem motors dels tres vehicles que ens portaran als peus del congost, acordant que farem aturada a la Panadella. A les 10:30 hores arribem al aparcament de la Masieta, porta d’entrada al Congost de Mont-rebei ; amb gran sorpresa ens trobem que és amb obres i conseqüentment  ens alliberem de pagar la taxa d’aparcament. Quedem meravellats amb les impressionants vistes, i tot just comencem a caminar.... ens esperen dos dies magnífics... Tan sols començar, a pocs metres, el camí ens permet agafar la opció d’anar per les Tarteres o bé per l’embassament; triem la segona opció.. no obstant, ambdós camins ens durien al mateix destí. Seguint les marques blanques i vermelles, creuarem el pont penjant del barranc de Sant Jaume i en 5’ minuts arribarem a les parets  ca

Anys i anys...

Ja fa uns quans dies que ens tenim abandonats, aquest blog i jo..... "mea culpa".... atès que sempre hi ha un quelcom, un motiu per escriure. M'he proposat, en data d'avui, tornar a reiniciar els meus escrits bloggers, i fer d'aquest un mitjà més per ajudar-vos a passar una estoneta tot llegint. Des d'ara, estarem en contacte, seguidors bloggers!

Marxa nocturna de Calella

Són les 20.45, multitud de gent al Camp de Mar.... cares conegudes i sorpresos de veure’n d’algunes que no sabíem pas que participarien....  Emprenem  la Marxa..... En Pere Sánchez s’afanya, vol arribar a l’Era d’en Mora abans es faci fosc....... En Ricard i jo anem al darrera...... i seguidament en Xavi Comas i la Nora..... D’altres, que sabem que també l’han feta ( en Santi Camps & friends ) no els hem vist en tot el recorregut.... Ens trobem els cinc (Pere, Xavi, Nora, Ricard i jo) just abans de començar la pujada cap a l’Era d’en Mora... allà ja ens separem..... En Xavi, cal dir que estava força cansadot atès que prèviament havia fet una cercavila gegantera de dues hores per Canet de Mar, com a portador, ens fa un espring just a la pujada abans de l’avituallament que es troba a la serra de les Guilles, des d’aquell moment , Xavi desapareix.. no el tornem a trobar fins al arribar al Camp de Mar i per això que estava ben cansat, ens diem en Ricard i jo!. Avituallament esperat, av

XXX MARXA POPULAR DE L’ESCARLET (03-06-2012)

Informació prèvia Sabíeu que el municipi de Vidreres, al segle X rebia el nom de Vitraris o Vitriaris? Significava “treballar el vidre, forn de vidre”.     Sabíeu que el primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres és datat del 14 d’octubre de l’any 1001 i que en aquella època formava part de Maçanet?     Què en sabem  de l’actual municipi de Vidreres? Doncs que el seu terme municipal té una extensió de 48 km2 i està situat a la par test de la Comarca de la Selva, fronterer amb Caldes de Malavella, al nord, Tossa de Mar a l’est , Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest. Pel que fa al nombre d’habitants, segons dades de l’Idescat, l’any 2011 hi havia una població de 7.661, que si la comparem amb els 18694 de Calella ens podrem fer una idea Orígens de la Marxa     La Travessa que hem fet avui commemorava la trentena edició i per aquest motiu s’han fet dos recorreguts, el de 25,3 km que és el mateix que es va fer el primer any de la

XXXIV Marxa Popular Arenys de Mar ( 27 de maig de 2012)

Hora: 7 hores Lloc: Parkinsol Cotxes: un munt Destinació: Arenys de Mar Arribem a les 7:20 hores….. sortida des del Parc de Lourdes (on també és prevista l’arribada). Un cop inscrits, comencem la Marxa de 12 km de distancia,  dels quals un 70 % transcorren per zones naturals dels termes municipals d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt. Informar-vos que el desnivell acumulat és de 300 metres La travessa és organitzada per la Penya Apa Anem-hi amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Als cinc minuts de començar a caminar ja se’ns separen en Martí Barrera i en Santi Camps (Glups! No us he comentat que érem 15 calellamarxaires els inscrits, i que avui s’estrenava un d’ells : en Ricard)….. darrera d’ells anem la resta. Pugem riera d’Arenys de Mar cap a Arenys de Munt, travessant la C-32 per sota fins arribar a Can Jalpí….. ens endinsem dins la muntanya direcció al Castell de Can Jalpi. Al km. 4,5 ens trobem amb el primer avituallament

Travessa del Montseny

Dissabte, són les dues i mitja de la matinada quan tres ( Xavi Comas, Martí Campeny i jo mateixa)  dels cinc membres de l’expedició Travessa del Montseny, ens trobem per carregar motxilles i anar “a la búsqueda” dels dos restants: en Joan Pou, a Pineda i en Andy Molina, a Tordera. Arribem al voltant de les 4 de la matinada a Gualba, des d’on, un cop comprovat que realment hem fet l’inscripció per fer el trajecte fins a Aiguafreda amb autocar, pugem al primer d’aquests Arribem a Aiguafreda a quarts de cinc, full de ruta en ma i a un quart més o menys, comencem la marxa, això sí, sota la pluja Pugem direcció Tagamanent, seguint els senyals del GR-5 (terreny abrupte i rocós, vigilant les relliscades), a dalt del Tagamanent ens trobem amb el primer control (arribem mitja hora abans de la prevista, això va bé). A la baixada del Tagamanent ens trobem amb el primer avituallament: aigua i barretes energètiques,de xocolata o d’avellana, però sols una per persona (ho trobem adient) Con