Dissabte, són les dues i mitja de la matinada
quan tres ( Xavi Comas, Martí Campeny i jo mateixa) dels cinc membres de l’expedició Travessa del
Montseny, ens trobem per carregar motxilles i anar “a la búsqueda” dels dos
restants: en Joan Pou, a Pineda i en Andy Molina, a Tordera.
Arribem al voltant de les 4 de la matinada a
Gualba, des d’on, un cop comprovat que realment hem fet l’inscripció per fer el
trajecte fins a Aiguafreda amb autocar, pugem al primer d’aquests
Arribem a Aiguafreda a quarts de cinc, full de
ruta en ma i a un quart més o menys, comencem la marxa, això sí, sota la pluja
Pugem direcció Tagamanent, seguint els senyals
del GR-5 (terreny abrupte i rocós, vigilant les relliscades), a dalt del
Tagamanent ens trobem amb el primer control (arribem mitja hora abans de la
prevista, això va bé). A la baixada del Tagamanent ens trobem amb el primer
avituallament: aigua i barretes energètiques,de xocolata o d’avellana, però
sols una per persona (ho trobem adient)
Continuem la travessa direcció El Cafè,
seguint les marques del GR-5, un nou control. Seguim la mateixa pista forestal
fins a Collfornic. Allà ens trobem amb el segon avituallament, juntament amb el
tercer control; aquest avituallament ja és més complet: llet, café, cacaolat,
sucs, iogurts, galetes, donuts, xocolata... de tot, i fins i tot en podíem
repetir... nosaltres ens hem decantat pels donuts....... potser per tenir “un
dia redondo”?
Amb els donuts a la panxa pugem cap als
Matagalls, ara no plou, bon moment per pujar al cim. Camí amb pedres que em
recorda al Camí del Tres Quarts de la marxa Calella-Montserrat ...
se’m fa feixuc... però anem avançant.. cal fer la Travessa.. és el repte que
ens hem proposat. Al cim ens trobem amb un tercer control.
Superat! hem arribat als Matagalls, unes
fotografies amb boira de recordatori i emprenem la marxa cap a Sant Marçal,
seguim el camí senyalat amb adhesius de la Diputació de Barcelona de color
grana als pals verds fins al creuament de la carretera BV-5114.
A
Deixem enrere molts dels participants, que es
queden a la zona del avituallament i nosaltres, com a bons valents que som,
continuem direcció al cim de Les Agudes.
Seguim la senyalització de GR-5.2, que, des
del coll de Sant Marçal s’endinsa cap a el Puig, i per les tarteres arriba al
coll de les Agudes... no té pèrdua el camí... en recorda al camí del 14 revolts
que vàrem fer dimarts per pujar al cim del Rocacorba, això sí, el desnivell no
és el mateix.... ara parlem d’un cim de 1.703 metres de
desnivell. Pugem poc a poc, ja que les forces es comencen a davallar...... és
un desnivell pronunciat amb una distància de pocs quilòmetres.... però anem
fent... xino xano, xano xino... la calamarsa no ens abandona, i ens acompanyen
també els trons i algun llamp... ens plantegem de pujar al cim o no si
continuen els llamps.. per sort, podem pujar i arribar fins al cim, on ens
trobem amb el sisè control. Són les dues del migdia, portem ja una hora de
marge al nostre favor.
Continuem cap al Turó de l’Home., la calamarsa
continua.. estem totalment remullats, excepte en Joan i en Martí que duen els
seus “pantalons màgics”..... dalt del Turó de l’Home ens trobem amb un nou
control.... i un avituallament, en aquest les mans d’alguns de nosaltres, com
per exemple les meves i les d’en Xavi, ja no responen: demanem ajuda per treure
el full de ruta així com per poder pelar els plàtans (no penseu malament....
plàtan = fruita)..... ens diuen que al proper avituallament hi ha coca, així
que no ens ho repensem dues vegades... cal arribar al següent...... la coca ens
motiva per continuar avançant, malgrat les inclemències meteorològiques....
Continuem, seguint el camí que porta cap a Can
Lleonart, camí senyalat amb adhesius de la Diputació de Barcelona de color
marró fins a la fons de Passavets. El control es troba al pàrking, abans
d’arribar al restaurant Avet Blau. El tros fins arribar a Santa Fé és inhumà:
sort dels paraigües dels companys.... diria que en aquest tram vàrem fer esquí
nòrdic i no pas travessa.... la calamarsa no afluixava, més aviat al contrari,
anava a més.....
Arribats a Santa Fe, nou control i nou avituallament, amb coca,
begudes, pastissets, ganyips, melmelada.....
En aquest control hem de fer ús dels serveis
de la Creu Roja ,
atès que el nostre company, en Xavi Comas, ha volgut fer un xut a porteria amb
un roc, i es clar.. s’ha ressentit.... De pas aprofitem per demanar uns guants
de làtex, per intentar solucionar el problema de congelació que sofrim l’Andy i
jo a les mans.
Fets els primers auxilis, emprenem la marxa...
ja ens queda poc.. ens diuen que sols manquen 10 km , això ens dóna
forces...
El nostre company Xavi, ben valent, continua
amb nosaltres... comença un xic coix, però gràcies a en Joan, després de prendre’s
l’antiinflamatori que l’ha proporcionat, recupera el seu estat físic al 90 %
Anecdòtic els nostres guants: Andy, Xavi i jo
amb guants de làtex blaus.....
Ens queda poc.... passem vorejant el llac de
Santa Fe, ara ja direcció Gualba.. pensant amb les botifarres que ens rebrien
al arribar...... acompanyades d’unes bones llesques de pa amb tomata.
El camí se’ns fa llarg... seran les ganes
d’arribar? Serà el fred que estem passant tots mullats? Serà que no para de
ploure? Serà que tenim gana? Serà que ens volem canviar de roba? Tots tenim,
això sí, un únic pensament al cap: un bany d’aigua calenta, amb o sense
aneguets.. això ja és decisió personal... (jo trio amb aneguets)jejeje.....
Camí horrible atès que es troba tot mullat i
relliscós..... triguem més del que estava previst per a fer aquest tram...
Pensem que ens han enredat, ja que els números
no surten: “no hi ha deu kilòmetres”, ens diem tots nosaltres.....
Continuem camí de baixada cap a Gualba,
seguint la senyalització pròpia de la Travessa del Montseny.....
Veiem Gualba...
Ei, amics, ja arribem!!!
A les sis arribem al poble,... ens rebem amb
un clàxon i uns crits de Felicitats i d’enhorabona..... què bonic!
Ja no plou, surt el sol... com va pronosticar
en Martí
Una bona botifarra asseguts a la pl. De l’Església ens fa
reviure.
Eps! Ens obsequien amb un pal d’anar a caminar
i una samarreta tècnica.
Gràcies, Andy, per regalar-me el teu bastó.
Botifarra, xocolata, barretes energètiques,
magdalenes, sucs..... no ens manca de res
Quedem en sopar plegats un dia d’aquests per
commemorar l’haver arribat i assolit el repte.... es parla d’anar a St. Pol, a
fer unes tapetes.... ja en tinc ganes!
I es parla ja de cara a l’any vinent... el que
haurem de dur i el que no haurem de dur!
Gràcies companys per la vostra companyia i per
aquesta estona tan agradable que he passat amb vosaltres.... no l’oblidaré!!!!
Comentarios
Publicar un comentario