Ahir vaig fer cap. Vaig enfilar camí cap a la paradeta de metro, això sí, assistida en tot moment per la mare, amb destí : “gran ciutat”, el que és el mateix que dir, Barcelona (ciutat de la qual, conscient i voluntàriament, em vaig exiliar) . Objectiu : trobar un vestit d’x talla, en x condicions, per a x persona. Ho varem aconseguir? La tarda començava accidentada: retard al metro, afluència massiva de gent.... però, malgrat tot, arribàvem al destí en dignes condicions. Tot i la crisi, que és a boca de tothom, els centres comercials eren atapeïts de gent, cues als emprovadors, cues a caixes ..... però el que ens interessa..... varem aconseguir l’objectiu? Sí, senyors... el designi l’aconseguirem després de dues horetes de rondar-la pel centre, del que no us vull fer públic el nom. Ja abaltides arribàvem a casa a hores no gaire intempestives, però felices d’haver aconseguit el nostre objecte: el premiat vestit x de talla x. Ara tan sols ens espera estrenar-lo, jejeje....