UN DIA A LES REBAIXES...

Ahir vaig fer cap. Vaig enfilar camí cap a la paradeta de metro, això sí, assistida en tot moment per la mare, amb destí : “gran ciutat”, el que és el mateix que dir, Barcelona (ciutat de la qual, conscient i voluntàriament, em vaig exiliar) . Objectiu : trobar un vestit d’x talla, en x condicions, per a x persona. Ho varem aconseguir?

La tarda començava accidentada: retard al metro, afluència massiva de gent.... però, malgrat tot, arribàvem al destí en dignes condicions.

Tot i la crisi, que és a boca de tothom, els centres comercials eren atapeïts de gent, cues als emprovadors, cues a caixes ..... però el que ens interessa..... varem aconseguir l’objectiu?

Sí, senyors... el designi l’aconseguirem després de dues horetes de rondar-la pel centre, del que no us vull fer públic el nom.

Ja abaltides arribàvem a casa a hores no gaire intempestives, però felices d’haver aconseguit el nostre objecte: el premiat vestit x de talla x.

Ara tan sols ens espera estrenar-lo, jejeje....

Comentarios

Entradas populares de este blog

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment) que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer, a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

AVUI TOCAVA....PER FI....!!!

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies...... Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...

dia a dia..

Buscar este blog