Ir al contenido principal

XXVII Trobada de Gegants. Sant Pol de Mar

Data? Dissabte, 23 de juliol. 
Hora? 16.45. 
LLoc de trobada? Local dels Geganters i Grallers de Calella.
Motiu? XXVII Trobada de Gegants a Sant Pol de Mar. Festa Major de Sant Jaume (23, 24, 25 i 26 de juliol)

(Sant Pol, municipi del Alt Maresme, agermanat amb Andorra la Vella. Els seus orígens ens situen al s. X. 
Posteriorment, als segles XIX i XX, fou escollit com a municipi d'estiueig de les classes més benestants de Barcelona, residències dels quals encara perduren.
És d'obligada visita l'Esglèsia de St. Jaume, d'estil gòtic, i l'Ermita de St. Pau, d'estil romànic, des d'on es poden veure unes meravelloses vistes.)

Fet aquest petit incís sobre el municipi en el que els Geganters de Calella ens vàrem acostar per formar part de la XXVII Trobada, cal destacar que la Cercavila, un xic lenta pels que anàvem primers ( els geganters i grallers de Calella), i bastant ràpida, segons em varen comentar, pels que anàven al darrera (la colla amfitriona), va transcórrer sense cap incident. Es donava el tret de sortida a quarts de vuit de la tarda, arribant a la Plaça de l'Hotel (lloc de sortida) al voltant de les 21 hores
Els Geganters de St. Pol van deleitar al públic, concentrat a la plaça de la Punta, acabats els parlaments de l'alcaldessa de St. Pol , sra. Montserrat Garrido, i el sr. David Roy (president de la Coordinadora de Colles Geganteres de Catalunya), entre d'altres, amb la coneguda dansa de l'Almorratxa 
(La “Dansa d’Almorratxes” dels gegants de Sant Pol de Mar: ell un oposat príncep morisc de nom Ben Hassad i ella una bonica noia cristiana de nom Mercè de la Murtra. Segons la llegenda, ell festejava a n’ella, però ella no estava per la labor, fins al punt que l’oposat príncep sarraí, emmig d’una festa, obsequià a la dama amb una almorratxa, la qual, si l’acceptava, simbolitzaria que l’acceptava a n’ell, no obstant, la Mercè agafà l’almorratxa i la llençà al terra trencant-la en mil-i-un bossins.

En aquesta singular dansa que podreu veure a continuació podreu veure la representació d’aquesta llegenda, on veureu el gegant festejant a la geganta almorratxa en mà i, al final, gràcies a un mecanisme i a la pericia dels geganters, ella agafarà l’almorratxa i, per sorpresa de tot el públic, la tirarà al terra)

Acabada la cercavila, els geganters de St. Pol ens vàren obsequiar amb un saboròs sopar. Què millor que una fideuà per reposar forces, acompanyada d'un exquisit pastís de xocolata?

Una tarda/vespre magnífica amb una companyia no gensmenys agradable.

Propera parada: Andorra la Vella, 6 i 7 d'agost.


Comentarios

Entradas populares de este blog

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

AVUI TOCAVA....PER FI....!!!

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...