Sortida al Congost de Mont-Rebei

PRIMER DIA
Després de la  tensió viscuda setmanes prèvies, arriba el gran dia. Dimarts, 31 de maig, un grup de 15 Calella-marxaires es retroba a les 6 del matí al Parkinsol per a fer un llarg camí fins a Pont de Montanyana.
Encenem motors dels tres vehicles que ens portaran als peus del congost, acordant que farem aturada a la Panadella.
A les 10:30 hores arribem al aparcament de la Masieta, porta d’entrada al Congost de Mont-rebei ; amb gran sorpresa ens trobem que és amb obres i conseqüentment  ens alliberem de pagar la taxa d’aparcament.
Quedem meravellats amb les impressionants vistes, i tot just comencem a caminar.... ens esperen dos dies magnífics...
Tan sols començar, a pocs metres, el camí ens permet agafar la opció d’anar per les Tarteres o bé per l’embassament; triem la segona opció.. no obstant, ambdós camins ens durien al mateix destí. Seguint les marques blanques i vermelles, creuarem el pont penjant del barranc de Sant Jaume i en 5’ minuts arribarem a les parets  calcàries que caracteritzen el Congost. ( 45’ minuts des de la Masieta, aproximadament) Simple curiositat: el Congost separa Montsec d’Ares (costat català des d’on hem començat la ruta) amb el Montsec de l’Estall (costat aragonés, on pernoctarem)
El Congost no ofereix cap mena de perill, atès que en els trams més perillosos sempre trobem corda de sirga que ens assegurarà un bon camí... de tant en tant ens trobem amb bancs de fusta, que fan la funció de miradors...ens aturem a quarts de dotze en un d’aquests per esmorzar aquells que no ho han fet a la Panadella, amb unes vistes espectaculars sobre el pantà de Canelles, amb les seves aigües de color verd esmaragda i un silenci aclaparador ideal per descansar.
Després de dues hores de caminar, sortim del congost per un camí de pujades i baixades força suau, i arribem a l’indicador que ens assenyala o bé cap a l’esquerra direcció Corçà i la Perthusa (GR-1) , o bé cap a la dreta, camí natural cap a Montfalcó, que és el que triarem. Travessem un segon pont... una forta pujada amb esglaons de pedra natural  i en res ens trobem amb les escales primeres escales del congost de Siegué , que les farem de baixada contemplant als nostres peus el pantà.. després d’una pujada suau, per rampes, arribarem a la segona pasarel.la del congost del Siegué, on ens retrobem amb els tres companys que han sortit una hora abans per a fer el Congost en un sol dia.....
Travessades ja les passarel·les, ens endinsarem dins d’un bosc, passant per unes runes d’una casa.... es coneix com el Corral de la Viña...continuarem fins arribar a la Font de Montfalcó, que és on decidim aturar-nos per a dinar. (14:30 hores), aprofitant les taules de fusta i atès que el cel, amenaçador de pluja, sembla que ens respecti.
Som a 15 minuts de l’Alberg, que és on passarem nit.
Ja dinats, reprenem el camí.. sols queden 15 minuts de pujada...una pujada que es fa amena, atès que l’acompanyen uns cartell indicatius de la fauna i flora del lloc.
Arribem al nostre destí a les 15:30 hores.... per fi podem descarregar-nos del pes de les nostres espatlles.....
Ens informen els horaris del sopar, de l’esmorzar, i de les normes bàsiques per al bon funcionament de la convivència en el refugi....
Com no hem tingut prou, continuem la nostra caminada, investigant els entorns del refugi: triem baixar fins a l’embarcador, fent una prèvia visita a la “Cueva de los Higos”, que es  troba 500 metres del refugi, aproximadament, en el camí de baixada a l’embarcador (s’anomena així ja que antigament era usada per a l’assecament o deshidratació de les figues).
Feta la visita continuem la baixada fins a l’embarcador, el nostre objectiu.
La tornada al refugi la fem circular.
Un cop arribats al refugi, un grup tria anar fins a l’ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci, a 10’minuts a peu ( una joia del romànic aragonés, sita sobre una cresta rocosa des de la qual s’observa una gran panoràmica del Congost i del pantà. L’ermita és datada del segle XI i va ser restaurada al 1996); l’altre grup triem anar a dutxar-nos i descansar tot fent una cervesseta al pati del alberg.
Decidim, a quarts de nou, anar a sopar. Un menú exquisit: amanides de formatge, rissotto amb xai i bolets, i flam de taronja de postres.. què més demanar? Acompanyat d’un vinet , aigua o cervesseta.. a gust del consumidor.
Per tal de baixar el sopar decidim pujar , amb lots, al mirador de Montfalcó, des d’on observem una posta de sol preciosa i unes espectaculars vistes de l’ermita de Santa Quitèria, del congost, del pantà, de la serra Sabinas i de Millá....
Cap a quarts d’onze, atès que no es preveu que veiem cap estel, decidim pujar a les habitacions a descansar, acordant trobar-nos a quarts de nou per esmorzar plegats, i reprendre el camí de tornada.
Hem fet un total de 21 km en el dia d’avui. Toca descansar

SEGON DIA
Sortim a les 9:30 aproximadament del alberg.. no hi ha cap llàgrima, per ara, d’enyorança.
Agafem el camí de la Font de Monfalcó,  on ens proveirem d’aigua per a la tornada, atès que no hi ha cap font pel camí.
Desfem el camí que hem fet al anar.... pugem les pasarel.les de Montfalcó, travessem el pont penjant... fins arribar al pal indicador cap a Corçà i la Perthusa...és aquí on decidim, democràticament, anar fins a la Perthusa, atès que des de l’alberg ens han informat que hi ha dues hores d’anada i dues de tornada i el temps ens ho permet (són les 11:00 hores).
Així doncs agafem el camí de la dreta per anar cap a la Perthusa.. passem per Mas Carlets, avui abandonat, però antigament era utilitzat com un refugi excursionista... a pocs metres tenim un petit incident..... un dels nostres companys s’accidenta amb una pedra que se l’ha col·locat al mig del camí, no sabem si intencionadament o no... la qüestió és que el nostre company ha quedat malferit..... problemes respiratoris i talls fan que ens aturem una estona sota una figuera fins recuperar un xic la normalitat.. alguns aprofitem per fer un kit kat amb algun dels productes que ens han posat a la bossa de picnic preparada pels cuiners de l’alberg.
Per sort , el mal no ha anat a pitjor.... el nostre company pot reprendre el camí, poc a poc, amb l’ajuda dels bastons de trekking.....i desfem el camí direcció la Masieta.
Al cap d’una hora de camí decidim que cal trobar un lloc on fes un mos... o dinar per alguns de nosaltres..... i el trobem.. efectivament el trobem..... des del camí divisem un paratge preciós on poder fer-nos un banyet..el somni de molts de nosaltres que en breu es faria realitat..... així doncs . baixem per un corriol, i sense pensar-ho alguns de nosaltres anem de dret a l’aigua.. i més ben dit.... algú fins i tot amb la roba posada.....
L’aigua està estupenda... temperatura perfecte... fantàstic.... inexplicable.. indescriptible... em manquen adjectius per a definir la sensació en aquells moments..... cal que ho experimenteu vosaltres ....
Aprofitem l’aturada per a menjar els entrepans que ens han preparat a l’alberg, i també per a donar de menjar a les carpes o peixos que hi ha al embassament.. avui el seu menú serà pa remullat ( o sopa de pa, com diu algun company) i truita de patates... jo crec que alguns d’ells hores d’ara estaran prenent-se un digestiu... de tant menjar!
En 45 minuts arribem als cotxes...
Foto de comiat..... abraçades... petons... i continuar el camí de baixada a casa.... o a alguns els espera la family.....
No obstant, acordem fer dues parades: una a Pont de Montanyana i un altra a la Panadella
Arribem a casa cap a quarts d’onze de la nit.
I això ha estat un breu resum del que han estat aquests dos dies... tot i que com ja sabeu alguns de vosaltres, és difícil explicar amb quatre lletres les sensacions que un té o que li passen en aquells moments.
Tal sols agraïr als 14 companys aquests dies tant fantàstics que hem passat junts, i que ens ha deixat tant bon regust de boca; la qual cosa  propiciarà que, en breu, tornem a muntar alguna de nova.
P.D.- “El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, en ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures, com per la seva gran biodiversitat”.