6.40 hores, un matí de qualsevol dia feiner, arriba el tren, “cotxe particular” de molts de nosaltres.... Sembla estrany, però els usuaris habituals comptem amb el nostre seient “reservat”..... fins i tot si algun dia ocupen “el del nostre veí”ens mirem al ocupant amb cara de sorpresa ...... Observo el meu entorn, som quatre gats, amb cares adormides, embotides.... certa nyonya i pesantor és el que em diuen aquests rostres..... la majoria d’ells, amb poques ganes de barbollar a aquelles hores del matí...... una trucada de mòbil fa aixecar alguns caps, però immediatament, tornen al seu estat de letàrgia. A vegades em sorprèn algun viatger carregat amb maletes; pobrissonet!, penso interiorment, atès que probablement allò suposi el fi de les seves vacances i conseqüentment el retorn a la seva vida quotidiana. Canvio el meu punt de mira, miro pels finestrals i m’acomiado per unes horetes dels pobles pels que anem travessant, pobles, a aquestes hores, somnàmbuls..... Vai...