Viatgers al tren

6.40 hores, un matí de qualsevol dia feiner, arriba el tren,  “cotxe particular” de molts de nosaltres.... Sembla estrany, però els usuaris habituals comptem amb el nostre seient “reservat”..... fins i tot si algun dia ocupen “el del nostre veí”ens mirem al ocupant amb cara de sorpresa ......

Observo el meu entorn, som quatre gats, amb cares adormides, embotides.... certa nyonya i pesantor és el que em diuen aquests rostres..... la majoria d’ells, amb poques ganes de barbollar a aquelles hores del matí...... una trucada de mòbil fa aixecar alguns caps, però immediatament, tornen al seu estat de letàrgia.   A vegades em sorprèn algun viatger carregat amb maletes; pobrissonet!, penso interiorment, atès que probablement allò suposi el fi de les seves vacances i conseqüentment el retorn a la seva vida quotidiana.

Canvio el meu punt de mira, miro pels finestrals i m’acomiado per unes horetes dels pobles pels que anem travessant, pobles, a aquestes hores, somnàmbuls.....

Vaig arribant al meu destí...... la xarxa d’un camp de futbol m’assenyala l’entrada a Mataró.... és hora d’acomiadar-me, acomiadar-me dels meus companys de viatge, del meu “cotxe particular”.

Fins d’aquí a unes hores!!!!!