Ir al contenido principal

Viatgers al tren

6.40 hores, un matí de qualsevol dia feiner, arriba el tren,  “cotxe particular” de molts de nosaltres.... Sembla estrany, però els usuaris habituals comptem amb el nostre seient “reservat”..... fins i tot si algun dia ocupen “el del nostre veí”ens mirem al ocupant amb cara de sorpresa ......
Observo el meu entorn, som quatre gats, amb cares adormides, embotides.... certa nyonya i pesantor és el que em diuen aquests rostres..... la majoria d’ells, amb poques ganes de barbollar a aquelles hores del matí...... una trucada de mòbil fa aixecar alguns caps, però immediatament, tornen al seu estat de letàrgia.   A vegades em sorprèn algun viatger carregat amb maletes; pobrissonet!, penso interiorment, atès que probablement allò suposi el fi de les seves vacances i conseqüentment el retorn a la seva vida quotidiana.
Canvio el meu punt de mira, miro pels finestrals i m’acomiado per unes horetes dels pobles pels que anem travessant, pobles, a aquestes hores, somnàmbuls.....
Vaig arribant al meu destí...... la xarxa d’un camp de futbol m’assenyala l’entrada a Mataró.... és hora d’acomiadar-me, acomiadar-me dels meus companys de viatge, del meu “cotxe particular”.
Fins d’aquí a unes hores!!!!!
Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...
2 comentarios
Leer más

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...
Publicar un comentario
Leer más

Anys i anys...

Ja fa uns quans dies que ens tenim abandonats, aquest blog i jo..... "mea culpa".... atès que sempre hi ha un quelcom, un motiu per escriure. M'he proposat, en data d'avui, tornar a reiniciar els meus escrits bloggers, i fer d'aquest un mitjà més per ajudar-vos a passar una estoneta tot llegint. Des d'ara, estarem en contacte, seguidors bloggers!
Publicar un comentario
Leer más