dia a dia..

Avui diumenge   hem anat a veure “in situ” la 56ª exposició de flors, monuments, patis i jardins. Exel.lent exposició…. No obstant … penso que ha minvat la qualitat d’ençà l’any pasat…. Serà el fruit de la crisi que ens envolta?   Però tot i semblar una contradicció amb el que us acabo de dir,   no per això deixava de ser sensacional….. veure els carrers i patis interiors del call jueu   arranjats amb treballs florals,   aromatitzar-nos amb les seves olors: olors a roses, lliris, magnòlies així com   d’altres que desconec….., deleitar-nos amb els vistosos colors d’aquestes…… I com no gaudir dels meravellosos muntatges artístics, fan que aquests dies Girona sigui mágica. Fins al proper diumenge 15 de maig teniu ocasió de contagiar-vos d’aquesta màgia, d’aquestes fragàncies florals, d’aquests treballs fets amb il.usió . Colors, aromes i bellesa, tres paraules simples per descriure aquest dies Girona.

Girona, ciutat encisadora , encantadora, seductora, fascinadora… podria fer servir un munt de sinònims per descriure-la, però què millor que comprovar-ho per vosaltres mateixos? Ahir dissabte vàrem gaudir d’una bonica tarda passejant pels seus carrers i “rambles”, com n’anomenen alguns de la provincia…… potser, ahir, Diada de Sant Jordi, massa rebombori de gent, és cert, excessiu renou al voltant que feia que el seu encant quedés esvaït….. no obstant, si ens endinsavem pels seus carrers interiors, pel seu barri vell o  call jueu , delimitat per les muralles medievals i els baluards d’época moderna, encara es podía respirar un xic de tranquilitat…. I uns minuts de pau vora el riu Onyar, tampoc eren  desmereixadors…. Girona, ciutat que va veure néixer entre d’altres persones il.lustres en Francesc Eiximenis, en Xavier Cugat, en Joaquim Ruyra, en  Francesc Ferrer… i el “nostre” Lluís Llach, n’estic segura que per a molts d’ells, escriptors de renom, els laberíntiscs carreron...