Girona, ciutat encisadora , encantadora, seductora, fascinadora… podria fer servir un munt de sinònims per descriure-la, però què millor que comprovar-ho per vosaltres mateixos?
Ahir dissabte vàrem gaudir d’una bonica tarda passejant pels seus carrers i “rambles”, com n’anomenen alguns de la provincia…… potser, ahir, Diada de Sant Jordi, massa rebombori de gent, és cert, excessiu renou al voltant que feia que el seu encant quedés esvaït….. no obstant, si ens endinsavem pels seus carrers interiors, pel seu barri vell o call jueu , delimitat per les muralles medievals i els baluards d’época moderna, encara es podía respirar un xic de tranquilitat…. I uns minuts de pau vora el riu Onyar, tampoc eren desmereixadors….
Girona, ciutat que va veure néixer entre d’altres persones il.lustres en Francesc Eiximenis, en Xavier Cugat, en Joaquim Ruyra, en Francesc Ferrer… i el “nostre” Lluís Llach, n’estic segura que per a molts d’ells, escriptors de renom, els laberíntiscs carrerons que envolten la Catedral serien la seva Font d’inspiració.
Ben aviat tindreu un motiu per acostar-vos a la ciutat; des del 1955 als carrers que envolten el Call Jueu , així com els patis interiors de les cases particulars d’aquest barri com als espais públics s’exposen, per als visitants que s’hi acostin, creacions i exposicions florals, algunes de clàsiques, altres d’experimentals, que si més no, són dignes de veure, això sí, cal anar proveït d’una gran dosi de paciencia atès la nombrosa afluència de visitants amb que us trobareu. Aquesta mostra o celebració, com la vulgueu anomenar, tindrà lloc del 7 al 15 de maig.
“Girona m’enamora” , és cert, per què us ho haig de negar?
Comentarios
Publicar un comentario