Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de 2012

Marxa nocturna de Calella

Són les 20.45, multitud de gent al Camp de Mar.... cares conegudes i sorpresos de veure’n d’algunes que no sabíem pas que participarien....  Emprenem  la Marxa..... En Pere Sánchez s’afanya, vol arribar a l’Era d’en Mora abans es faci fosc....... En Ricard i jo anem al darrera...... i seguidament en Xavi Comas i la Nora..... D’altres, que sabem que també l’han feta ( en Santi Camps & friends ) no els hem vist en tot el recorregut.... Ens trobem els cinc (Pere, Xavi, Nora, Ricard i jo) just abans de començar la pujada cap a l’Era d’en Mora... allà ja ens separem..... En Xavi, cal dir que estava força cansadot atès que prèviament havia fet una cercavila gegantera de dues hores per Canet de Mar, com a portador, ens fa un espring just a la pujada abans de l’avituallament que es troba a la serra de les Guilles, des d’aquell moment , Xavi desapareix.. no el tornem a trobar fins al arribar al Camp de Mar i per això que estava ben cansat, ens diem en Ricard i jo!. Avituallament esperat, av

XXX MARXA POPULAR DE L’ESCARLET (03-06-2012)

Informació prèvia Sabíeu que el municipi de Vidreres, al segle X rebia el nom de Vitraris o Vitriaris? Significava “treballar el vidre, forn de vidre”.     Sabíeu que el primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres és datat del 14 d’octubre de l’any 1001 i que en aquella època formava part de Maçanet?     Què en sabem  de l’actual municipi de Vidreres? Doncs que el seu terme municipal té una extensió de 48 km2 i està situat a la par test de la Comarca de la Selva, fronterer amb Caldes de Malavella, al nord, Tossa de Mar a l’est , Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest. Pel que fa al nombre d’habitants, segons dades de l’Idescat, l’any 2011 hi havia una població de 7.661, que si la comparem amb els 18694 de Calella ens podrem fer una idea Orígens de la Marxa     La Travessa que hem fet avui commemorava la trentena edició i per aquest motiu s’han fet dos recorreguts, el de 25,3 km que és el mateix que es va fer el primer any de la

XXXIV Marxa Popular Arenys de Mar ( 27 de maig de 2012)

Hora: 7 hores Lloc: Parkinsol Cotxes: un munt Destinació: Arenys de Mar Arribem a les 7:20 hores….. sortida des del Parc de Lourdes (on també és prevista l’arribada). Un cop inscrits, comencem la Marxa de 12 km de distancia,  dels quals un 70 % transcorren per zones naturals dels termes municipals d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt. Informar-vos que el desnivell acumulat és de 300 metres La travessa és organitzada per la Penya Apa Anem-hi amb la col·laboració de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Als cinc minuts de començar a caminar ja se’ns separen en Martí Barrera i en Santi Camps (Glups! No us he comentat que érem 15 calellamarxaires els inscrits, i que avui s’estrenava un d’ells : en Ricard)….. darrera d’ells anem la resta. Pugem riera d’Arenys de Mar cap a Arenys de Munt, travessant la C-32 per sota fins arribar a Can Jalpí….. ens endinsem dins la muntanya direcció al Castell de Can Jalpi. Al km. 4,5 ens trobem amb el primer avituallament

Travessa del Montseny

Dissabte, són les dues i mitja de la matinada quan tres ( Xavi Comas, Martí Campeny i jo mateixa)  dels cinc membres de l’expedició Travessa del Montseny, ens trobem per carregar motxilles i anar “a la búsqueda” dels dos restants: en Joan Pou, a Pineda i en Andy Molina, a Tordera. Arribem al voltant de les 4 de la matinada a Gualba, des d’on, un cop comprovat que realment hem fet l’inscripció per fer el trajecte fins a Aiguafreda amb autocar, pugem al primer d’aquests Arribem a Aiguafreda a quarts de cinc, full de ruta en ma i a un quart més o menys, comencem la marxa, això sí, sota la pluja Pugem direcció Tagamanent, seguint els senyals del GR-5 (terreny abrupte i rocós, vigilant les relliscades), a dalt del Tagamanent ens trobem amb el primer control (arribem mitja hora abans de la prevista, això va bé). A la baixada del Tagamanent ens trobem amb el primer avituallament: aigua i barretes energètiques,de xocolata o d’avellana, però sols una per persona (ho trobem adient) Con

Recepta de cuina: Galetones estil propi

Bones, amics.... Avui us descriuré amb pèls i senyals, com fer unes galetones estil propi.. jejeje..... Per ser la primera vegada que les faig no em puc queixar... varen quedar d'allò més exquisides i saboroses... Bé, doncs començarem.... 1.- Pel que fa als ingredients: Sucre Moré (100 gr) Sucre Blanc (100 gr) Farina Blanca (300 gr) Anís (opcional) (1 xarrup) Mantega (100 gr) Llevadura (1 cullereta) Xocolata amb llet / coco / melmelada / nous Ous (1 ) 2.- Com utilitzar els ingredients? Hem d'intentar estovar la mantega, sia deixant-la fóra de la nevera el dia abans, o sia calentant-la uns segons al microones... un cop la tinguem estovadeta hem de barrejar-ne els dos tipus de sucre. Remenem . Un cop remenat, afegirem l'ou batut prèviament, la farina i el llevat i... opcionalment, un xarrupet d'anís que el podem substituir per qualsevol altre beguda espirituosa... Un cop tot barrejadet hi afegim la xocolata tallada a trossets petits, o bé el coco ratllat,

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e

BITLLES

Fa uns dies vaig anar a jugar a bitlles amb els meus amics....... feia temps que en parlàvem i mai trobàvem el moment.......i tot d'una ens vàrem decidir... va ser.. com us ho descriuria? un impuls.... exacte, aquesta és la paraula adient. Tot i haver-me llegit els 10 consells bàsics per jugar al Bowling:  http://donesteban.net/hpde/bowling2.htm  no vaig  obtindre gaires bons resultats... més aviat vaig quedar la última dels jugadors... però oi que diuen que l'important és participar? Potser la resposta als meus resultats tant nefastos la trobo a la primera regla d'aquestes, les quals us les he adjuntat: "buen estado físico y emocional", ara ho entenc tot!..... ara puc comprendre els meus resultats, ja tinc excuses: el meu estat era massa eufòric, o ,,,,,,potser em trobava un xic refredada.... o.... potser ambdues situacions, sigui  com sigui, les conseqüències van ser les que us he comentat: vaig perdre de ple Guanyadors? varen ser els dos homenets que ens va