Informació prèvia
Sabíeu que el municipi de Vidreres, al segle X rebia el nom de Vitraris o Vitriaris? Significava “treballar el vidre, forn de vidre”.
Sabíeu que el primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres és datat del 14 d’octubre de l’any 1001 i que en aquella època formava part de Maçanet?
Què en sabem de l’actual municipi de Vidreres? Doncs que el seu terme municipal té una extensió de 48 km2 i està situat a la par test de la Comarca de la Selva, fronterer amb Caldes de Malavella, al nord, Tossa de Mar a l’est , Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest.
Pel que fa al nombre d’habitants, segons dades de l’Idescat, l’any 2011 hi havia una població de 7.661, que si la comparem amb els 18694 de Calella ens podrem fer una idea
Orígens de la Marxa
La Travessa que hem fet avui commemorava la trentena edició i per aquest motiu s’han fet dos recorreguts, el de 25,3 km que és el mateix que es va fer el primer any de la Travessa (al 1982) i el de 12 km que és el que es feia habitualment els altres anys.
Pel que fa al nom de la marxa, he intentat esbrinar d’on prové, i tan sols he arribat a una conclusió: que en aquests paratges es fan molt escarlets (tipus de bolets carnosos, molsuts, consistents, sense volva i poc olorosos. També són coneguts com a carlets o com a Hygrophorus russula, pels més boletaires…)
Crònica
Sortim dos grups: uns que fem la marxa llarga (25,3 km) i ens retrobem a les 6 am al Parkinsol ; aquest som: Tresa Serra, Dulce, Angelina, Xavi Comas i jo i uns altres que fan la curta (12 km) i queden a les 7 am: Nora, Pere Sánchez, Toni Caritg i Martí Barrera.
Jo tan sol us podré fer la crònica de la marxa llarga, que és la que he fet.. us prego disculpes als que heu fet la curta
La travessa sortia de la zona esportiva de Vidreres, que era tot just entrant al poble, venint de Calella, a ma dreta. A les 6:45, els de la marxa llarga, ja inscrits, emprenem el camí dels 25 km i escaig.
És una marxa organitzada per la Penya blaugrana de Vidreres, i un 10 % d’aquesta ha transcorregut per asfalt, un 85 % per pista o camí de terra i un 5% per corriols. Ens han comentat ,al primer avituallament ,que han estat 124 els inscrits a la marxa llarga.
Tornem per on anàvem: hem començat la marxa travessant tot el poble, hem passat per una Escola d’Educació Infantil que a tots ens ha agrada molt: l’Escola d’Educació Infantil Sant Iscle, ja que era una d’aquelles típiques escoles antigues, de poca alçada i amb un pati de terra, fins i tot tenia hort … continuem resseguint un camí de pista i passant pel costat del cementiri, que era ja als afores… (per cert, per unanimitat a tots ens ha encantat el disseny d’aquest)…
Als cinc quilòmetres ens trobem amb el primer dels molts avituallaments que anirem trobant al llarg del camí: taronges i aigua…..
En endinsem per camí de terra, deixant als marges enormes plantacions de cols, blat, alfalç….. no ens trobem amb gaire gent pel camí, tan sols els vint o vint-i-cinc corredors que ens han avançat al començar i pocs més.
Al cap de pocs metres ens abandonen en Xavi Comas (“el Galgo”) i la Dulce, que amb la seva musiqueta tirava, tirava i tirava, com les piles Duralex… La Tresa, l’Angelina, en Menut i jo ens hem quedat darrera, com diríen els espanyols: “sin prisas pero sin pausas”.
Travessem per alguns indrets d’una gran bellesa: com l’ermita de Caulés, o el pantà de Llobet
El temps ens acompanya, “-menys mal -, ens diem” ja que gran part de la travessa era per pista sens cap mena de protecció en cas d’un dia de calor…… i tampoc ens acompanya la pluja….
Al kilòmetre 19 més o menys, ens juntem amb el recorregut de la marxa curta, a partir d’aquest moment els avituallaments es converteixen en avituallaments d’aigua, atès que no han previst el gran nombre d’inscrits i han fet curt amb les taronges….
Ens anem creuant amb uns marxaires d’Arenys de Mar, ja hem fet amistat, I els convidem a assistir la setmana vinent a la marxa de l’Oncolliga, I, com no, davant la proposta de tres fèmines com nosaltres, accepten.
Arribem al final de la marxa al cap de les 4 hores i 20 minuts, en Xavi i la Dulce ja fa vint minuts que s’esperen. En Manel Sahagun també ens ha esperat… gràcies, Manel.
Botifarra a l’arribada, sense opció a entrepà de formatge, refresc i una bossa amb petits obsequis: una samarreta enormeeeeeeeeeeeeee,tres ampolletes unidosi de llet , una bossa amb xocolatines, …..
Els que han fet la marxa curta ens han esperat una estoneta, és d’agrair, però al adonar-se’n que encara trigaríem força, han desistit i els ha empès més les ganes de fer un cafetó a Cal Coix
A quarts d’una ja érem a Calella
Des d’aquí vull felicitar al gos de la Tresa, en Menut, que s’ha portat com un campió…….
Eps, la Tresa i l’Angelina ja han tirat l’ull a la torre que es compraran ara, quan els toqui la Primitiva, el Euromillon o la Loto (no sé a què juguen). Hem passat per davant i s’han quedat meravellades... ja han promès que ens hi convidaran quan sigui el moment
Fins la propera, companys
Comentarios
Publicar un comentario