Ir al contenido principal

CAP DE SETMANA A LA CERDANYA FRANCESA.


Aquest passat cap de setmana, representant a l'entitat a la qual pertanyo, Calella Marxa, he organitzat una sortida d'alta muntanya. La última va ser al Congost de Montrebei, i atès l'éxit que va tenir aquella sortida, vaig acceptar la proposta de X.C. d'organitzar un cap de setmana a la Cerdanya Francesa, amb ascensió al Carlit ( on va tenir protagonisme el company X.C), i en la qual s'hi varen apuntar 30 socis de Calella Marxa, tots ells membres de la secció de muntanya.

La sortida la vàrem programar per divendres a les 16 de la tarda, ja que la feina d'alguns dels companys no va fer possible programar la sortida pel matí.
Cinc cotxes foren els que es dirigiren cap a la Cerdanya.. el Carlit ens esperava......
Amb parada tècnica a l'àrea de servei del Tunel del Cadí, on ens vàrem reagrupar, l'arribada al refugi va ser a quarts de nou del vespre, hora en la que ja ens esperaven per sopar.

El refugi ( refugi CAF de les Bulloses) era encantador; el típic refugi de muntanya de fusta. El menjar d'aquest, totalment cassolà i exquisit; i el tracte d'en Quique i la Sophie, magnífic; destacar la paciència que varen tenir amb nosaltres.

Després de sopar vem anar a "investigar el territori" , acostant-nos fins al Llac de les Bulloses ( dos minuts a peu del refugi); varem programar l'hora d'esmorzar i sortida de l'endemà dissabte, dia en el qual teníem previst l'ascensió al cim del Carlit.

Dissabte, 21 de juliol: ens retrobem per esmorzar a les 6 am per començar a caminar a les 7 del matí, acompanyats i orientats pel nostre company X.C, expert coneixedor de la zona que, malauradament no ens podrà acompanyar a fer el cim per problemes de salut.
 Una caminada d'aproximadament 15 km , amb un desnivell acumulat de 950 metres.
Pujarem per la zona lacustre fins al coll de Colomer, i progressarem per l'aresta tot fent alguna petita i fàcil grimpada, i acabarem coronant la muntanya més alta de la Cerdanya i del Pirineu Oriental.
El Carlit, amb els seus 2.921m d'altitud, és una de les muntanyes més visitades del Pirineu. No té res a envejar a les grans muntanyes, com l'Aneto, la Pica d'Estats, el Mont Perdut,...Cal destacar la gran bellesa de l'entorn i els paisatges idíl·lics pels que transcorre. El recorregut consta de dues parts molt diferenciades. Durant la primera part, el sender avança sense fer grans desnivells; el camí, que s'inicia a l'estany de les Bulloses, recorre la desena de llacs que formen la zona lacustre i que ens fan gaudir d'aquesta primera part de l'itinerari. La segona part és molt més empinada; és en aquesta segona part on ens abandonen alguns companys de CMX. En arribar a prop del Tossal Colomer i de l'estany Sobirà comença el gran desnivell i és necessari un major esforç per pujar finalment fins al cim.
Així mateix, a l'estany Gelat s'hi quedat altres membres del grup, així com en X.C. a esperar la resta de companys que fem el cim.

El més preparats, pugem i baixem el cim en 45 minuts, aproximadament, des de l'Estany Gelat ( no ens hi estem gaire estona dalt del cim, atès que el temps, com passa a l'alta muntanya, no acompanyava gaire i s'apropaven uns núvols de tempesta que amenaçaven la baixada).

La tornada la vàrem fer voltejant els llacs, on ens vàrem retrobar amb la part del grup que no havia ascendit al cim.

Tornada a pas lleuger, atès que ens venen uns nuvolots negres que amenacen pluja, i, efectivament, arribant al llac de les Bulloses, comença a ploure.
Per sort, tots ja érem al refugi, quan va apretar; malauradament no vàrem poder gaudir gaire estona dels llacs...

Temps per relaxar-se tot fent una cervesseta al bar del refugi.

Acompanyada de dos amics ( David i Anna) , fem una caminadeta un cop ha finalitzat de ploure, experimentem camins, i provem a fer el Boucle de la Pradella, i acabem la caminada amb una visita al Punt d'Informació.

Sopar, i talladet al Hotel Bones Hores, a pocs metres del refugi.

Diumenge, 22 de juliol: la baixada per esmorzar es fa progressivament, des de les 7, els més matiners, fins a les 8 els més dormilegues.
Preparem bosses i motxilles i aproximadament al voltant de les 9 hores, emprenem la caminada... avui farem el Boucle du lac d'aude, una sortida de 3:15 hores, recomanada per en Quique, el guarda del refugi. Sortida que es traduirà, a 4 hores de rellotge-

Dinar al refugi, a les 13 hores, comiats i baixada cap a Calella; alguns amb paradeta a Mont-lluís i a Puigcerdà, altres pel dret, i uns altres amb parada a Llívia.

Fins la  propera

Valoració global positiva.

Salut i forces caminades!
 





Comentarios

Entradas populares de este blog

XXX MARXA POPULAR DE L’ESCARLET (03-06-2012)

Informació prèvia Sabíeu que el municipi de Vidreres, al segle X rebia el nom de Vitraris o Vitriaris? Significava “treballar el vidre, forn de vidre”.     Sabíeu que el primer document que parla amb seguretat de la zona de Vidreres és datat del 14 d’octubre de l’any 1001 i que en aquella època formava part de Maçanet?     Què en sabem  de l’actual municipi de Vidreres? Doncs que el seu terme municipal té una extensió de 48 km2 i està situat a la par test de la Comarca de la Selva, fronterer amb Caldes de Malavella, al nord, Tossa de Mar a l’est , Lloret de Mar al sud i Maçanet de la Selva i Sils a l’oest. Pel que fa al nombre d’habitants, segons dades de l’Idescat, l’any 2011 hi havia una població de 7.661, que si la comparem amb els 18694 de Calella ens podrem fer una idea Orígens de la Marxa     La Travessa que hem fet avui commemorava la trentena edició i per aquest motiu s’han fet dos recorreguts, el de 25,3 km que és el mateix que es va fer el primer any de la

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc, jejeje, al a