Ir al contenido principal

Marxa nocturna de Calella

Són les 20.45, multitud de gent al Camp de Mar.... cares conegudes i sorpresos de veure’n d’algunes que no sabíem pas que participarien....
 Emprenem  la Marxa..... En Pere Sánchez s’afanya, vol arribar a l’Era d’en Mora abans es faci fosc....... En Ricard i jo anem al darrera...... i seguidament en Xavi Comas i la Nora.....
D’altres, que sabem que també l’han feta ( en Santi Camps & friends ) no els hem vist en tot el recorregut....
Ens trobem els cinc (Pere, Xavi, Nora, Ricard i jo) just abans de començar la pujada cap a l’Era d’en Mora... allà ja ens separem.....
En Xavi, cal dir que estava força cansadot atès que prèviament havia fet una cercavila gegantera de dues hores per Canet de Mar, com a portador, ens fa un espring just a la pujada abans de l’avituallament que es troba a la serra de les Guilles, des d’aquell moment , Xavi desapareix.. no el tornem a trobar fins al arribar al Camp de Mar i per això que estava ben cansat, ens diem en Ricard i jo!.
Avituallament esperat, avituallament desitjat (taronges i aigua). Són les 22 hores.
Continuem per Camí Fondo direcció Torretes, passant pel costat del Tenis Calella.
Arribada a les Torretes. A destacar que hem trobat a faltar un segon avituallament a les Torretes, encara que tan sols fos d’aigua, atès que feia molta calor.
Baixada des de les Torretes fins a la Nacional II, per la passera que travessa aquesta... . Ja ens falta poc.... tenim gana... tenim calor.... però no tenim son.....
Baixem per la piscina, passeig de mar i arribada al Camp de Mar, on ens esperen alguns dels companys de Calella Marxa, per felicitar-nos .... en tot cas, les felicitacions eren mútues, atès la bona organització de la marxa.....
Entrepà de formatge, llangonissa o pernil, acompanyat de refresc, i ..... d’obsequi una rinyonera ( de color blau o vermell , a triar)
El primer en arribar ha estat, m’han comentat, en Josep M. Juhé, en una hora vint, tot i que ha sortit abans de les 21 hores.
Del nostre grupet, el primer ha estat en Xavi Comas, que l’ha feta en una hora tres quarts, seguidament en Ricard i jo que l’hem feta en 2 hores, i a continuació han anat arribant la Nora i en Pere...
Bona Marxa, bona organització, tot i que com en totes les coses, cal anar millorant, any rera any, alguns aspectes d’aquesta, com per exemple el pa, que a aquelles hores de la nit, semblava xiclet..... ( no us ho prengueu malament, tan sols és una crítica constructiva)


Comentarios

Entradas populares de este blog

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

AVUI TOCAVA....PER FI....!!!

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...