Ir al contenido principal

BITLLES



Fa uns dies vaig anar a jugar a bitlles amb els meus amics....... feia temps que en parlàvem i mai trobàvem el moment.......i tot d'una ens vàrem decidir... va ser.. com us ho descriuria? un impuls.... exacte, aquesta és la paraula adient.
Tot i haver-me llegit els 10 consells bàsics per jugar al Bowling: http://donesteban.net/hpde/bowling2.htm no vaig  obtindre gaires bons resultats... més aviat vaig quedar la última dels jugadors... però oi que diuen que l'important és participar? Potser la resposta als meus resultats tant nefastos la trobo a la primera regla d'aquestes, les quals us les he adjuntat: "buen estado físico y emocional", ara ho entenc tot!..... ara puc comprendre els meus resultats, ja tinc excuses: el meu estat era massa eufòric, o ,,,,,,potser em trobava un xic refredada.... o.... potser ambdues situacions, sigui  com sigui, les conseqüències van ser les que us he comentat: vaig perdre de ple
Guanyadors? varen ser els dos homenets que ens varen acompanyar... però també, tot s'hagi de dir, els vàrem donar peixet... no fos cas que el sexe fort patís una forta depressió... per això els vem deixar que es sentissin els herois per una nit... jejeje.....tot i que també s'ha de dir que un d'ells va aconseguir fer un strike (ple) tirant les deu bitlles d'una sola tirada....

Comentarios

Entradas populares de este blog

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

Anys i anys...

Ja fa uns quans dies que ens tenim abandonats, aquest blog i jo..... "mea culpa".... atès que sempre hi ha un quelcom, un motiu per escriure. M'he proposat, en data d'avui, tornar a reiniciar els meus escrits bloggers, i fer d'aquest un mitjà més per ajudar-vos a passar una estoneta tot llegint. Des d'ara, estarem en contacte, seguidors bloggers!