Ir al contenido principal

CAMINADETA PER MONTJUÏC I CAMPDORÀ

Feia una tarda idònia per a fer quatre passes... però no gaire lluny atès que la calor amenaçava..... així que ens vàrem proposar anar fins a Monjuïc i des d'allí continuar fins a Campdorà; una excursioneta de 12 km, amb punt de partida i arribada,  l'aparcament de la Devesa.
Era un dels pocs llocs de Girona que encara no havia trepitjat.
Del barri de Montjuic cal destacar el castell de Montjuic, una  fortificaciò baluardada que data de mtjans del segle XVII.

Fou construit per ordre de Felip V per asegurar la seguretat dels accesos al Pla de Girona, des del nord, juntament amb quatre torres de defensa. El castell és accessible a peu i de fàcil caminar....


Continuarem la marxa fins a Campdorà, a 26 minuts de distància del castell de Monjuïc; municipi situat entre el riu Ter i el puedemont de les Gavarres, compost per tres nuclis de població: la muntanya de Campdorà, el Pla de Campdorà i el Pont Major de Girona; fins l'any 1975 fou un agregat del municipi de Celrà, ara forma part de la ciutat de Girona. 
Em va sorprendre el no veure cap vivenda al centre del poble en condicions d'habitabilitat, i em va venir al cap aquells pobles que acaben desapareixent per abandonament...... 
Destacable, del poble, l'esglèsia, de la que us adjunto fotografia:
Retorn, tot aprofitant les moreres per atipar-me d'aquestes, per la Vall de Sant Daniel, situat a l'est de la ciutat de Girona
En fi, una caminadeta lleugera per a fer baixar els excessos de més que acostumem a fer aquests dies d'estiu, en els que ningú fa un lleig a un geladet o a altres plaers tan exquisits existents a la nostra cultura.


Us la recomano!

Comentarios

Entradas populares de este blog

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

Anys i anys...

Ja fa uns quans dies que ens tenim abandonats, aquest blog i jo..... "mea culpa".... atès que sempre hi ha un quelcom, un motiu per escriure. M'he proposat, en data d'avui, tornar a reiniciar els meus escrits bloggers, i fer d'aquest un mitjà més per ajudar-vos a passar una estoneta tot llegint. Des d'ara, estarem en contacte, seguidors bloggers!