dia a dia..

Se’m fa estrany, ben estrany...... vuit anys amb els mateixos companys, compartint penes, alegries, rialles, plors...... tot d’una desapareix i passes a compartir un altre tram de ta vida amb uns de nous, ni més bons ni més dolents, simplement “nous”. No us ha passat en algun moment que us trobeu apagats? N’estic segura que sí.... Podria dir que ara comença un camí diferent, un camí que dia a dia s’anirà allargant fins ,espero, trobar una drecera que em dugui a un espai diferent.. És de tots coneguda la cita que diu: “cada dia és una vida” i com a tal, viuré així els dies... i suposo que amb el temps m’acabaré acomodant a la nova situació. No obstant, en aquest precisos moments, us enyoro, enyoro als meus companys que dia rera dia han estat al meu costat, han viscut les meves experiències, i han estat una part del meu jo...... Fins aviat!

Bones, amics Fa temps, mooooolt de temps que us tinc abandonats....ja sé que tinc orfes aquestes pàgines del blog.... però què us haig d'explicar! tots passem per moments i moments.......  Són tantes les coses que us podria explicar d'ençà l'últim escrit que vaig publicar....... He pensat que reiniciaré les meves.... com us ho diria? aventures? anècdotes? receptes? vivències? a partir del dia d'avui..... Us informo que fa un parell de setmanetes que formo part, com a membre actiu, d'una nova entitat: l'Associació de Marxaires de Calella.... segurament a molts de vosaltres ja no us deu sorprendre, coneixent com soc , oi? doncs bé, molts dels escrits que publicaré al blog seran d'excursions, sortides que faré, que faig,  amb aquesta colla de marxaires, bons companys, bons amics, bona gent, vaja! una gran colla que m'ha obert les seves portes de bat a bat. I.... comença que començaràs, aquest matí n'hem tingut una, una caminada agradable de d...

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...

Odio l'estiu, motius no me'n falten:  1.- Munió de persones vagis on vagis.... majoritàriament turistes 2.- Desplaçaments amb tren mortals... impossibilitat de trobar seient lliure, ocupat principalment per estiuejants 3.- Cremades arreu del cos, conseqüència d'una dormideta, maleïda dormideta !,  a la platja 4.- Meduses dins del mar, conseqüenment, risc de picada 5.- Nits interminables,banyades per la xafogor, els mosquits i els sorolls, entre d'altres..... ....... I vosaltres, que n'opineu? Jo opto per la primavera......

Bon i agradable concert el passat dijous 11 d'agost, a l'Auditori del Castell de Peralada, dins el marc del Festival Castell de Peralada que aquest any celebra el seu 25è aniversari. Concert ofert per l'orquestra de jazz "La Locomotora Negra", commemoratiu, també,  del seu 40è aniversari. (Dues celebracions d'aniversari que van donar peu a iniciar el concert amb un memorable Happy Birthday, a toc de trompeta, trombó i saxo) La formació és una de les més antigues del món del swing del país, atès que fou creada al 1971, amb un simple quintet, essent a l'actualitat una formació de 17 músics. El concert ofert aquest dijous va comptar amb alguns col.laboradors que han acompanyat aquests anys a la formació... seria impossible citar-vos el nom d'aquests, atès que la meua memòria comença a fer aigües, però us  puc fer referència d'alguns, com per exemple, del trompetista Josep M. Farras (component de la Vella Dixieland), Oriol Romaní, Biel Balle...

Feia una tarda idònia per a fer quatre passes... però no gaire lluny atès que la calor amenaçava..... així que ens vàrem proposar anar fins a Monjuïc i des d'allí continuar fins a Campdorà; una excursioneta de 12 km, amb punt de partida i arribada,  l'aparcament de la Devesa. Era un dels pocs llocs de Girona que encara no havia trepitjat. Del barri de Montjuic cal destacar el castell de Montjuic, una  fortificaciò baluardada que data de mtjans del segle XVII. Fou construit per ordre de Felip V per asegurar la seguretat dels accesos al Pla de Girona, des del nord, juntament amb quatre torres de defensa. El castell és accessible a peu i de fàcil caminar.... Continuarem la marxa fins a Campdorà, a 26 minuts de distància del castell de Monjuïc; municipi situat entre el riu Ter i el puedemont de les Gavarres, compost per tres nuclis de població: la muntanya de Campdorà, el Pla de Campdorà i el Pont Major de Girona; fins l'any 1975 fou un agregat del municipi de Celrà, ara...

Data? Dissabte, 23 de juliol.  Hora? 16.45.  LLoc de trobada? Local dels Geganters i Grallers de Calella. Motiu? XXVII Trobada de Gegants a Sant Pol de Mar. Festa Major de Sant Jaume (23, 24, 25 i 26 de juliol) (Sant Pol, municipi del Alt Maresme, agermanat amb Andorra la Vella. Els seus orígens ens situen al s. X.  Posteriorment, als segles XIX i XX, fou escollit com a municipi d'estiueig de les classes més benestants de Barcelona, residències dels quals encara perduren. És d'obligada visita l'Esglèsia de St. Jaume, d'estil gòtic, i l'Ermita de St. Pau, d'estil romànic, des d'on es poden veure unes meravelloses vistes.) Fet aquest petit incís sobre el municipi en el que els Geganters de Calella ens vàrem acostar per formar part de la XXVII Trobada, cal destacar que la Cercavila, un xic lenta pels que anàvem primers ( els geganters i grallers de Calella), i bastant ràpida, segons em varen comentar, pels que anàven al darrera (la colla amfitriona), va trans...

Altre cop....... com pot ser?????? Dijous teniem previst fer una sortideta amb caiac per les petites cales que hi ha entre Blanes i Lloret. Sortint del port de Blanes, la nostra proposta de ruta era anar a Punta de Sta. Anna, Cala sa Forcanera, cala St. Francesc, cala Sa Agulla... i anar resseguint fins que els nostres braços, novells en aquesta disciplina del piragüisme, ens responguessin. Era una nova experiència, que n'estava ansiosa per provar. Malauradament, el temps no ens va acompanyar i vàrem haver de suspendre-la.......  Dissabte varem reintentar de nou. Després de mil intents per aconseguir trobar un lloc en el qual deixar el cotxe sense veure'ns obligats a pagar per aquest, el nostre estat d'ànim va decaure ràpidament un cop arribats al port i veure l'estat de la mar.......atès que per inclemències meteorològiques, marejol / mar de fons, tampoc la varem poder fer.....  Serem nosaltres, ens preguntàvem el meu amic i jo, els que duem, el que vulgarment es d...

Ahir vaig fer cap. Vaig enfilar camí cap a la paradeta de metro, això sí, assistida en tot moment per la mare, amb destí : “gran ciutat”, el que és el mateix que dir, Barcelona (ciutat de la qual, conscient i voluntàriament, em vaig exiliar) . Objectiu : trobar un vestit d’x talla, en x condicions, per a x persona. Ho varem aconseguir? La tarda començava accidentada: retard al metro, afluència massiva de gent.... però, malgrat tot, arribàvem al destí en dignes condicions. Tot i la crisi, que és a boca de tothom, els centres comercials eren atapeïts de gent, cues als emprovadors, cues a caixes ..... però el que ens interessa..... varem aconseguir l’objectiu? Sí, senyors... el designi l’aconseguirem després de dues horetes de rondar-la pel centre, del que no us vull fer públic el nom. Ja abaltides arribàvem a casa a hores no gaire intempestives, però felices d’haver aconseguit el nostre objecte: el premiat vestit x de talla x. Ara tan sols ens espera estrenar-lo, jejeje....

Aquestes ratlles van dedicades a una personeta, de la qual vull respectar la seva intimitat .....   Una personeta que estima en silenci..... com un somni que potser mai es farà realitat... És difícil definir què entenem o sentim com un amor impossible, dues soles paraules amb diferents connotacions que analitzades individualment ens duen a contradiccions: amor = bonica paraula, paraula que ens inspira tendresa, emoció, estima, afecció.... impossible = difícil, impracticable, irrealitzable...... ambdues juntes ens poden conduir a un món de sentiments i del qual, fer marxar enrere o sortir se’ns pot fer costerut.. Amor impossible, amor no correspost, amor absurd? Ja de ben petits el patim, qui no s’ha enamorat de la seva professora/or, del millor amic del germà? I de ben grans, la majoria el continuem patint, plorem en silenci i ens alegrem amb tan sols estar prop de la persona “somiada” .... Amor impossible, aixxxx.... dues paraules inspiradores de moltes de les lletres de can...

Visita força interesant, la d'avui dissabte, a les 12 del migdia, pels edificis més emblemàtics del Renaixement; visita programada dins dels actes de la Fira Calella Renaixentista que té lloc aquest cap de setmana. Ruta curta, per similitud del que era Calella als s. XIV-XV ; m'ha sobtat el que ens ha comentat la Mercè, guia turística que ens ha acompanyat durant tota la ruta: nogensmenys que al s. XV, hi habitaven 40 famílies a la vil.la de Calella, en la que avui habiten al voltant dels 18.000 calellencs.  Hem començat per la Plaça de l'Ajuntament, que al s. XIV era el lloc on els dimecres (dia dedicat al déu "Mercuri", patró dels mercaders i caminants) feien el mercat i on es va crear el primer nucli de la població; des d'allí hem pogut observar diferents edificis d'estil renaixentista, alguns dels quals encara es conservaven d'allò més bé: Can Galceran, Can Basart, Can Salvador (on avui es troba la Biblioteca de la ciutat Can Salvador de la Plaça...

Aquesta tarda, aprofitant que l'aigua no ha vingut a fer-nos la guitza, he fet turisme per la comarca del Gironès, concretament al municipi de St. Julià de Ramis, poblet del voltant de 3.300 habitants situat a l'esquerra del riu Ter. Acompanyada per un estimat amic gironí he pogut gaudir de les meravelloses vistes del nord de la comarca del Gironès i de l'Empordà que s'apreciaven des del Castell Fortí de St. Julià , situat sobre una elevació de 200 metres a la muntanya que porta per nom St. Julià ;  es tracta d'una fortificació del s. XIX amb un perímetre de 600 metres, declarat patrimoni d'interès cultural pel Ministeri de Cultura d'Espanya i patrimoni cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya; tot i semblar que s'havien iniciat obres de rehabilitació d'aquest (propietat d'una societat mercantil), en aquests moments es trobava en un estat de deixadesa. Des d'allí la pau que es respirava era ... buff.... difícil d'ex...

6.40 hores, un matí de qualsevol dia feiner, arriba el tren,   “cotxe particular” de molts de nosaltres.... Sembla estrany, però els usuaris habituals comptem amb el nostre seient “reservat”..... fins i tot si algun dia ocupen “el del nostre veí”ens mirem al ocupant amb cara de sorpresa ...... Observo el meu entorn, som quatre gats, amb cares adormides, embotides.... certa nyonya i pesantor és el que em diuen aquests rostres..... la majoria d’ells, amb poques ganes de barbollar a aquelles hores del matí...... una trucada de mòbil fa aixecar alguns caps, però immediatament, tornen al seu estat de letàrgia.     A vegades em sorprèn algun viatger carregat amb maletes; pobrissonet!, penso interiorment, atès que probablement allò suposi el fi de les seves vacances i conseqüentment el retorn a la seva vida quotidiana. Canvio el meu punt de mira, miro pels finestrals i m’acomiado per unes horetes dels pobles pels que anem travessant, pobles, a aquestes hores, somnàmbuls..... Vai...

Avui diumenge   hem anat a veure “in situ” la 56ª exposició de flors, monuments, patis i jardins. Exel.lent exposició…. No obstant … penso que ha minvat la qualitat d’ençà l’any pasat…. Serà el fruit de la crisi que ens envolta?   Però tot i semblar una contradicció amb el que us acabo de dir,   no per això deixava de ser sensacional….. veure els carrers i patis interiors del call jueu   arranjats amb treballs florals,   aromatitzar-nos amb les seves olors: olors a roses, lliris, magnòlies així com   d’altres que desconec….., deleitar-nos amb els vistosos colors d’aquestes…… I com no gaudir dels meravellosos muntatges artístics, fan que aquests dies Girona sigui mágica. Fins al proper diumenge 15 de maig teniu ocasió de contagiar-vos d’aquesta màgia, d’aquestes fragàncies florals, d’aquests treballs fets amb il.usió . Colors, aromes i bellesa, tres paraules simples per descriure aquest dies Girona.

Avui, sant tornem-hi.... semifinals de la Champions, .... Barça – Madrid.... un partit que no pot deixar indiferent a ningú, malgrat no ens agradi el futbol o parlant “brutament” ens la bufi .. Un esdeveniment d’aquesta índole exerceix una gran, enorme, immensa influència en la nostra vida quotidiana, ja sia per les converses que demà haurem de suportar a la feina, al tren, al bus, tot fent un cafè..... o sia pel ressó mediàtic que durà aquest partit, ...... Em poso a la pell dels aficionats, nit d’eufòria, d’emocions, de crits, d’exaltació ( i tots els sinònims que hi pugui haver i deixar d’haver)... aquesta és la nit que els espera avui dimarts... i... jejeje.... com no? Nit de pizzes... o....si més no.... de menjars preparats..... les estadístiques així ho demostren: una nit com avui, amb una partit d’aquesta transcendència, el repartiment del número de pizzes es duplica....... fins i tot alguns establiments oferten aquestes a preus rebaixats... què fort... tothom a fer negoci.. jaj...

Avui us sorprendré amb una recepta de cuina, no pas de creació meva.... Vaig provar de fer-la aquest dies de Setmana Santa i em va agradar força. Es fàcil i ràpida de preparar i us  pot treure d'un compromís en un moment donat..... Es tracta de l'elaboració d'un Puding de poma Com a ingredients, ens caldran: .- 4 pomes .- 5 ous .- 1/4 de litre de llet .- 150 grams de sucre .- 5 magdalenes .- 50 grams d'ametlles mòltes .- Mantega Doncs bé, amb els ingredients a ma, ens disposem a preparar el puding: 1.- Pelem i tallem les pomes a trossos i les posem en una cassola amb mig litre d'aigua bullent, durant 10 minuts 2.- Barregem les pomes amb els ous, la llet, el sucre, les ametlles i les magdalenes esmicolades 3.- Posem la preparació en un motlle de puding untat amb mantega i amb un polsim de sucre (us recomano posar-ne bastant de sucre) 4.- Coeu-lo al forn,  150 graus,duran 30-45 minuts 5.- Desmotlleu-lo quan sigui fred 5.- Es pot servir sobre una base d...

Girona, ciutat encisadora , encantadora, seductora, fascinadora… podria fer servir un munt de sinònims per descriure-la, però què millor que comprovar-ho per vosaltres mateixos? Ahir dissabte vàrem gaudir d’una bonica tarda passejant pels seus carrers i “rambles”, com n’anomenen alguns de la provincia…… potser, ahir, Diada de Sant Jordi, massa rebombori de gent, és cert, excessiu renou al voltant que feia que el seu encant quedés esvaït….. no obstant, si ens endinsavem pels seus carrers interiors, pel seu barri vell o  call jueu , delimitat per les muralles medievals i els baluards d’época moderna, encara es podía respirar un xic de tranquilitat…. I uns minuts de pau vora el riu Onyar, tampoc eren  desmereixadors…. Girona, ciutat que va veure néixer entre d’altres persones il.lustres en Francesc Eiximenis, en Xavier Cugat, en Joaquim Ruyra, en  Francesc Ferrer… i el “nostre” Lluís Llach, n’estic segura que per a molts d’ells, escriptors de renom, els laberíntiscs carreron...

D'aquí a quatre dies arriba Sant Jordi, patró de Catalunya i de part de València i un dia memorable per a la majoria dels catalans... símbol de la cultura i tradició del nostre país. Un dels dies en els quals agrada de passejar-se pels carrers del poble, envoltat de les típiques paradetes de llibres i/o roses... almenys pel que fa a mi..... El que avui m'he assabentat, tot llegint La Vanguardia, és que el Consell Executiu de la Generalitat, el 15 de març d'enguany va adoptar aprovar el 23 d'abril com a Dia de la Solidaritat amb Japó, això em sobta o em sorprèn, no sé ben bé quina paraula hauria d'usar per descriure'm. Si bé es cert que ja fa vint.-i-cinc anys que es va exportar la diada de Sant Jordi al Japó,  però no em deixa indiferent veure la cultura catalana agermanada amb la japonesa, suposo que amb el temps m'hi acabaré acostumant. Sabíeu també que aquest dia és també el dia del Scout? Així com que també és el patró d'altres païssos, com Anglate...

Avui ha estat un dia esplèndid....... Canviant tòpics hem decidit fer una de les rutes turístiques contemplades a la web de gencat.cat; concretament,  la que va des de Tossa de Mar fins a Cala des Llevador. Un recorregut força agradable i recomanable, atès la manca de desnivells pronunciats. Aquest discorre, majoritàriament,  vora el mar, entre canyissars i boscos de pins i alzines sureres..... a més, si el dia acompanya, podem gaudir d'una remulladeta en alguna de les seves meravelloses cales per les que atravessa aquesta passejada: Cala des Rajols, Cala de l'Ull de Vidre, Cala des Llevador.. i moltes altres de les quals no recordo el nom.... Tot i no ser una ruta circular, cap la possibilitat de fer-la'n, atès que el camí enllaça amb el de Ronda Es Codolar, que té el seu final a la ciutat emmurallada de Tossa de Mar, recinte medieval que data dels segles XII- XIV( una de les muralles medievals més importants de la Costa Brava). Des d'aquí podem reprendre la torna...

Les 10 hores, hora de llevar-se.... un gran dia, el d'avui. Comença nova temporada dels Geganters i Grallers de Calella.....  Les 10.45 hores, som al local... esperant, com no, l'hora d'agafar en Bernat i l'Elisenda (gegants de Calella) i baixar cap a la pl. de la Constitució... on se'ns espera per fer el lliurament de premis de narrativa Olla de Grills (oferts per la Biblioteca). Ball de Gegants.......Som pocs portadors, però ens defensem.....  Arribada a la Pl. de la Constitució, cervesseta per calentar màquines abans de fer el ball...... els qui s'ho estimen més, prenen un gotet de xocolata amb melindros que els del Cau ofereixen desinteressadament..... arriba l'hora.... lliurament de premis... ball de gegants....... em trec l'espineta que duia clavada durant tants mesos sense portar en Bernat (gegant de Calella pels que no us l'hagi presentat)...... ofertem tres balls...... poca afluència de gent a Plaça... serà que tothom és a la platja, gaudint...