AMOR IMPOSSIBLE

Aquestes ratlles van dedicades a una personeta, de la qual vull respectar la seva intimitat .....

 
Una personeta que estima en silenci..... com un somni que potser mai es farà realitat...
És difícil definir què entenem o sentim com un amor impossible, dues soles paraules amb diferents connotacions que analitzades individualment ens duen a contradiccions: amor = bonica paraula, paraula que ens inspira tendresa, emoció, estima, afecció.... impossible = difícil, impracticable, irrealitzable...... ambdues juntes ens poden conduir a un món de sentiments i del qual, fer marxar enrere o sortir se’ns pot fer costerut..
Amor impossible, amor no correspost, amor absurd?
Ja de ben petits el patim, qui no s’ha enamorat de la seva professora/or, del millor amic del germà? I de ben grans, la majoria el continuem patint, plorem en silenci i ens alegrem amb tan sols estar prop de la persona “somiada” ....
Amor impossible, aixxxx.... dues paraules inspiradores de moltes de les lletres de cantautors , d’entre aquestes, us dedico una que, segurament molts de vosaltres ja la coneixeu:
“Com t’ho podria dir
Perquè em fos senzill, i et fos veritat,
Que sovint em sé tan a prop teu, si canto
Que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes
I penso que no he gosat mai ni dir-t’ho
Que em caldria agrair-te tant de temps que fa que t’estimo (....)”
Amiga, llença els teus desitjos a l’univers i espera’t que sigui ell qui faci el seu treball..... però no t’hi capfiquis i mentre aquest no faci el seu treball, cuida i estima a aquells que realment et demostren que t’estimen, als amors “possibles”.