Ir al contenido principal

SANT JULIÀ DE RAMIS

Aquesta tarda, aprofitant que l'aigua no ha vingut a fer-nos la guitza, he fet turisme per la comarca del Gironès, concretament al municipi de St. Julià de Ramis, poblet del voltant de 3.300 habitants situat a l'esquerra del riu Ter. Acompanyada per un estimat amic gironí he pogut gaudir de les meravelloses vistes del nord de la comarca del Gironès i de l'Empordà que s'apreciaven des del Castell Fortí de St. Julià , situat sobre una elevació de 200 metres a la muntanya que porta per nom St. Julià ;  es tracta d'una fortificació del s. XIX amb un perímetre de 600 metres, declarat patrimoni d'interès cultural pel Ministeri de Cultura d'Espanya i patrimoni cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya; tot i semblar que s'havien iniciat obres de rehabilitació d'aquest (propietat d'una societat mercantil), en aquests moments es trobava en un estat de deixadesa. Des d'allí la pau que es respirava era ... buff.... difícil d'explicar, com si el món s'aturés , que no existís res ni ningú fóra de nosaltres dos....malgrat tot, ha calgut baixar dels núvols i continuar el camí. A pocs metres hem arribat al Castellum Fractum ( un mur de poblat ibèric)  i a l'Esglèsia de Sant Julià, avui coneguda com l'Esglèsia dels Sants Metges; magnífiques panoràmiques les que es preciaven des d'allí;  l'esglèsia, hem pogut llegir, que és dedicada als sants Cosme i Damià. i data de començament del s. XI; a diferència del fortí aquesta es troba en perfecte estat de restauració.





Així doncs, aquesta tarda ha estat una molt bona tarda per descobrir un paratge desconegut fins ara per a mi: la muntanya de St. Julià, un indret molt ric en elements d'interès natural i històric, gràcies, com sempre, al meu amic gironí Miquel.

Comentarios

Entradas populares de este blog

SESSIÓ DE CINEMA

L’altre dia, aprofitant que era Dia de l’Espectador, vaig anar a veure La piel que habito, pel.lícula recentment estrenada ,que es podria classificar dins del gènere dramàtic, dirigida per en Pedro Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per l’Antonio Banderas i versada en l’adaptació lliure de la novel.la “Taràntula”, escrita al 1984 per Thyerre Jonquet Què us puc dir? Pel.lícula extravagant, captivant (pel meu discerniment)  que gira entorn la passió sexual, fins al punt d’arribar a  ser malaltissa, del seu protagonista, el doctor Robert (personatge encarnat per l’actor esmentat: Antonio Banderas); cinta que desemboca, segons el meu parer,  a la finalitat de demostrar que els homes cauen a les xarxes d’un bon cos femení, estèticament atractiu, encara que el seu fons no sigui el d’una femella. Cinta que barreja escenes d’horror amb escenes d’una gran bellesa, escenes d’odi –traïció amb altres d’afecte-carinyo..... El film també mostra cert to carnavalesc...

"L'ANELL DEL NIBELUNGO"

El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar  en el món de l'òpera. Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York. Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort. Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e...

AVUI TOCAVA....PER FI....!!!

Avui sí........ Per fí he fet un tastet del que és anar amb caiac....... Després de dues sortides frustrades, conseq üència del temporal sia de mar o sia pel vent, aquest cop ningú ha pogut véncer les meves ànsies......  Un dia formidable, a estones amb mar plana, altres amb mar arrissada o mar bonança, però almenys la marejada no ha fet el seu acte de presència......, ondulacions que no arribaven a considerar-se ones i que el caiac les esquivava de babor. A destacar l'estat de netedat del mar: com un mirall, fet que feia més plàcida la navegació. Pel que fa al caiac, força bé, còmode, dins la seva manca d'espai (no diré pas el contrari) i bona coordinació de rems , que feia que el circumdar amb aquests pel Mare Nostrum fos extremadament veloç.. Pel que fa al meu estat físic transcorregudes cinc hores bé, força bé, acceptable..... Així doncs, per concloure el meu breu escrit, us recomano fer una sortideta amb aquest mitjà de locomoció????? és el caiac un mitjà...