El passat dissabte, 4 de febrer, em vaig estrenar en el món de l'òpera.
Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York.
Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort.
Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e Isolda", "els mestres cantors de Nüremberg" i va resvisar l'orquestració de "Tannhäuser". Durant aquests dotze anys, el llenguatge de Wagner va evolucionar i es va tornar més fosc i complex i aquest canvi es nota en els leitmotivs de la segona part de Sígfrido.
Pel que fa als actors que varen representar els papers, comentar-vos que el de Sígfrido va ésser representat per Gary Lehman i el de Brunilda per Deborah Voigt. No puc fer cap opinió musicalment parlant sobre com varen actuar, atès que no és un món conegut per a mi´, però sí que us puc confirmar que vaig sortir, després de cinc hores i mitja, amb ganes de tornar de nou a veure algun altre representació ......
Vaig assistir, acompanyada per uns amics, a veure l'Ocàs dels Déus, una òpera de Richard Wagner sobre la societat. Era la quarta entrega de les òperes que formen el cicle de l 'Anell del Nibelungo i el més emocionant era el fet que es retransmetia en directe des del MET (The Metropolitan Opera), de Nova York.
Les altres tres òperes del cicle: "L'or del Rin", "La Valquiria" i "Sigfrido", per motius personals no les vaig poder anar a veure, malgrat tot no em va suposar gaire esforç trobar el fil de la història, una història d'amor, traïció, avarícia i mort.
Com a curiositat comparteixo amb vosaltres el que la creació de "Sígfrido" va ésser una de les més dificultoses de la història de l'òpera, atès que Wagner va haver d'interrompre el treball al quedar-se sense cap suport econòmic, durant dotze anys; en aquest període va compondre "Tristan e Isolda", "els mestres cantors de Nüremberg" i va resvisar l'orquestració de "Tannhäuser". Durant aquests dotze anys, el llenguatge de Wagner va evolucionar i es va tornar més fosc i complex i aquest canvi es nota en els leitmotivs de la segona part de Sígfrido.
Pel que fa als actors que varen representar els papers, comentar-vos que el de Sígfrido va ésser representat per Gary Lehman i el de Brunilda per Deborah Voigt. No puc fer cap opinió musicalment parlant sobre com varen actuar, atès que no és un món conegut per a mi´, però sí que us puc confirmar que vaig sortir, després de cinc hores i mitja, amb ganes de tornar de nou a veure algun altre representació ......
Santa paciència aguantar cinc hores i mitja veient òpera. Quin toston, a més sense entendre res. I amb ganes de repetir! Em sembla que es més per la companyia que per l'òpera.
ResponderEliminarJajajaa...
Eliminar