dia a dia..

Aquestes ratlles van dedicades a una personeta, de la qual vull respectar la seva intimitat .....   Una personeta que estima en silenci..... com un somni que potser mai es farà realitat... És difícil definir què entenem o sentim com un amor impossible, dues soles paraules amb diferents connotacions que analitzades individualment ens duen a contradiccions: amor = bonica paraula, paraula que ens inspira tendresa, emoció, estima, afecció.... impossible = difícil, impracticable, irrealitzable...... ambdues juntes ens poden conduir a un món de sentiments i del qual, fer marxar enrere o sortir se’ns pot fer costerut.. Amor impossible, amor no correspost, amor absurd? Ja de ben petits el patim, qui no s’ha enamorat de la seva professora/or, del millor amic del germà? I de ben grans, la majoria el continuem patint, plorem en silenci i ens alegrem amb tan sols estar prop de la persona “somiada” .... Amor impossible, aixxxx.... dues paraules inspiradores de moltes de les lletres de can...

Visita força interesant, la d'avui dissabte, a les 12 del migdia, pels edificis més emblemàtics del Renaixement; visita programada dins dels actes de la Fira Calella Renaixentista que té lloc aquest cap de setmana. Ruta curta, per similitud del que era Calella als s. XIV-XV ; m'ha sobtat el que ens ha comentat la Mercè, guia turística que ens ha acompanyat durant tota la ruta: nogensmenys que al s. XV, hi habitaven 40 famílies a la vil.la de Calella, en la que avui habiten al voltant dels 18.000 calellencs.  Hem començat per la Plaça de l'Ajuntament, que al s. XIV era el lloc on els dimecres (dia dedicat al déu "Mercuri", patró dels mercaders i caminants) feien el mercat i on es va crear el primer nucli de la població; des d'allí hem pogut observar diferents edificis d'estil renaixentista, alguns dels quals encara es conservaven d'allò més bé: Can Galceran, Can Basart, Can Salvador (on avui es troba la Biblioteca de la ciutat Can Salvador de la Plaça...

Aquesta tarda, aprofitant que l'aigua no ha vingut a fer-nos la guitza, he fet turisme per la comarca del Gironès, concretament al municipi de St. Julià de Ramis, poblet del voltant de 3.300 habitants situat a l'esquerra del riu Ter. Acompanyada per un estimat amic gironí he pogut gaudir de les meravelloses vistes del nord de la comarca del Gironès i de l'Empordà que s'apreciaven des del Castell Fortí de St. Julià , situat sobre una elevació de 200 metres a la muntanya que porta per nom St. Julià ;  es tracta d'una fortificació del s. XIX amb un perímetre de 600 metres, declarat patrimoni d'interès cultural pel Ministeri de Cultura d'Espanya i patrimoni cultural d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya; tot i semblar que s'havien iniciat obres de rehabilitació d'aquest (propietat d'una societat mercantil), en aquests moments es trobava en un estat de deixadesa. Des d'allí la pau que es respirava era ... buff.... difícil d'ex...